// Contingut
Aquesta pantalla ha passat cinquanta cops per una rentadora corrent amb detergent i gairebé no s’ha atenuat. Està teixida dins d’una màniga i és una mica més gran que una postal. Hi pots obrir una calculadora o una brúixola. Les fotos passen. El vídeo es reprodueix. Fins i tot obeeix ordres de veu. Prem una imatge amb el dit i la màniga respon com un telèfon. No hi ha cap mòdul electrònic extraïble: els LED i els xips amagats dins dels fils entren sols al tambor.
Uns enginyers de la Universitat Nacional de Singapur (NUS) van descriure la màniga en un article a Nature el 21 d’octubre del 2026. El més sorprenent és com és de modesta. La pantalla té 5.184 píxels, gairebé un terç més que un telèfon de botons Nokia 3310. Tot i això, els autors la presenten com la primera pantalla tàctil del món teixida amb els fils de la mateixa peça de roba. Cada fil s’il·lumina i alhora nota el tacte.
Cinquanta rentades sona abstracte. Si rentes una cosa un cop per setmana, és gairebé un any de port: un rècord per a l’electrònica, però encara lluny dels anys que dura una peça de roba corrent. Fa una dècada que es promet la roba intel·ligent, i no ha parat d’entrebancar-se amb dues coses: la bugaderia i el programari. La nova màniga fa progressos amb la primera. Ningú no ha resolt encara la segona.
Un fil d’un mil·límetre de gruix
La pantalla es compon de 54 fils col·locats al llarg de l’avantbraç. Cadascun porta 96 LED, cosa que dona una imatge de 96 per 54 punts. Sota els LED, dins del mateix fil, hi ha una segona capa que detecta la pressió. La punta d’un dit tanca un circuit, el controlador calcula on, i s’il·lumina el píxel més proper.
El fil es fabrica per estirat tèrmic, el mateix truc que serveix per estirar la fibra òptica. A grans trets, primer es construeix una preforma gruixuda i en capes, una mena de maqueta sobredimensionada del fil futur. Després l’escalfes fins que es torna tou com el caramel i l’estires. Les capes mantenen l’ordre, i el resultat és una fibra d’un mil·límetre de gruix i de fins a deu metres de llarg . Per fer-se una idea: els 54 rangs de 17 centímetres de la màniga sumen uns nou metres. Un sol estirat n’hi hauria prou per a tota la pantalla.
La part difícil era el cablejat. Un fil és essencialment unidimensional, de manera que gairebé no hi ha espai per distribuir circuits complexos, explica el director del grup, Tural Khudiyev, professor ajudant del Col·legi de Disseny i Enginyeria de la NUS. La pantalla només va prendre forma quan l’equip va aprendre a convertir la fibra en «blocs de construcció electrònics» que es comporten com un fil corrent.
Com soldar 20.000 contactes dins d'un fil
La fibra conté fils finíssims aïllats. Un làser treu l’aïllament just als punts on cal un contacte. Després, la soldadura fosa s’estén per tot el fil i només s’enganxa a les zones al descobert, com les gotes d’aigua sobre un vidre net entre taques greixoses. Així la pantalla de la màniga enllaça més de 5.000 xips amb més de 20.000 connexions elèctriques.
La resolució d’un telèfon de botons
Cada punt de la màniga té gairebé la mida del cap d’una agulla, uns dos mil·límetres de diàmetre. A la pantalla del Nokia 3310 els punts eren més de quatre vegades més petits, i en un telèfon intel·ligent modern ja no se’t veuen a ull nu.
Això és suficient per a una calculadora o l’agulla d’una brúixola. No ho és per a un missatge de xat llarg, i la universitat no ho dissimula. L’equip veu el pas següent en xips més petits i fils més prims: el mètode permet totes dues coses, cosa que aguditzaria la imatge i deixaria que el fil es tricotés i es brodés amb màquines de fàbrica corrents.
A canvi, cada punt és en color, i la imatge canvia 30 vegades per segon, com un vídeo normal. I el teixit de la pantalla respira tan bé com el cotó o el texà. Això importa més del que sembla. Ningú no es posarà una roba que et faci suar sota una pel·lícula de plàstic, per enginyosament que brilli.
Per cert, ja s’havia mostrat abans roba que brilla. El 2021 el grup de Huisheng Peng, de la Universitat de Fudan, a Xangai, va descriure a Nature un teixit-pantalla de sis metres de llarg i 25 centímetres d’ample. Estava teixit en un teler industrial com una tela qualsevol, però el teclat i l’alimentació eren peces de teixit separades. A la màniga de Singapur, la llum i el tacte caben en un sol fil, juntament amb el cablejat, i per això se l’anomena pantalla tàctil.
La jaqueta pensada per a deu rentades
S’ha intentat portar la roba intel·ligent al gran públic, i l’intent més sorollós va acabar en silenci. El 2015 Google va presentar Project Jacquard: fils conductors que es poden teixir en una tela normal. Levi’s va ser el primer soci, i a la tardor del 2017 una jaqueta texana de 350 dòlars va arribar a les botigues. La jaqueta estava pensada per a ciclistes urbans. Passaves el dit pel puny esquerre i la cançó dels auriculars saltava, mentre el telèfon de la butxaca agafava una trucada o t’indicava on havies de girar.
Tota l’electrònica vivia en una etiqueta de plàstic extraïble al puny, que desenganxaves abans de rentar. Només els fils conductors entraven al tambor, i Google va prometre unes deu rentades . Més tard l’empresa va aclarir que deu cicles era el mínim que la jaqueta havia superat en proves més dures que una rentada domèstica. La diferència real amb la màniga de Singapur és una altra: allà, els LED i els xips mateixos van a la rentadora.
// Cronologia
- Google presenta Project Jacquard i anuncia Levi’s com a primer soci.
- La jaqueta de Levi’s amb Jacquard surt a la venda per 350 dòlars.
- Google tanca l’aplicació de Jacquard i els punys tàctils deixen de funcionar.
- Uns enginyers de Singapur publiquen una màniga en què cada fil s’il·lumina i nota el tacte.
La bugaderia no va matar la jaqueta: Google va tancar l’aplicació de Jacquard , i els punys van emmudir. Encara hi eren, però ja no hi responia res. Una jaqueta intel·ligent de 350 dòlars va tornar a ser una jaqueta.
El que encara li falta a la màniga
L’anunci de la universitat no diu res del que qualsevol comprador demanaria primer: la bateria, i quan es podria vendre la màniga. Tampoc no hi ha preu. És un prototip de laboratori, i les xifres de rentada i de plegat les va mesurar l’equip mateix al laboratori. Els fils van resistir 1.000 plecs amb un radi de cinc mil·límetres, però ningú no ha provat com se’n surten dins d’una motxilla durant un hivern. Tampoc no se sap què passa amb la pantalla després de la centèsima rentada: encara no s’ha rentat tantes vegades.
Khudiyev veu la medicina com el primer ús. La màniga ja mostra la temperatura corporal. Segons ell, la roba podria recollir de manera contínua dades del cos amb sensors teixits als fils, i qui la porta podria mirar-les directament a la màniga, sense telèfon ni rellotge. Per a un pacient gran amb problemes de pressió arterial o per a un corredor, sona atractiu.
Queda la segona debilitat, la que un laboratori no pot arreglar. Pots fer un fil resistent, però l’aplicació que hi ha al darrere viu exactament tant com una empresa vulgui mantenir-la. El programari de la jaqueta de Levi’s va durar cinc anys i mig. El fil ha après a sobreviure a la rentadora, però qui es comprometrà a mantenir el programari de la roba que la gent porta durant anys?
