// Contingut
La versió més cara del nou Roadster de Tesla té dipòsits, però no hi ha gasolina a dins. Hi van gas comprimit: dos recipients que sumen 600 litres i alimenten deu brocs que llancen el cotxe a l’aire. El 15 d’octubre de 2026, al camp de proves de SpaceX a Texas, el Roadster va pujar per una paret corba fins a quedar gairebé cap per avall, va saltar per sobre d’una filera d’altres Tesla i va aterrar amb suavitat enmig d’un núvol de condensació. Al volant hi havia un maniquí: el cotxe el pilotava l’automatisme. Tesla anomena aquesta versió «air ready», però no diu quant de temps pot estar enlaire amb un sol dipòsit. Ho hem calculat: uns vuit segons, i deu i mig en el cas més generós. Omplir aquest dipòsit costa ara sis o set hores, uns 45 minuts al compressor per cada segon de vol.
Què hi ha al maleter en lloc de combustible
El nou Roadster té tres versions. La Performance, la base, no porta propulsors i es manté enganxada a la carretera amb ventiladors que xuclen l’aire de sota el terra. La Thrust afegeix brocs al darrere per accelerar i un dipòsit de 200 litres. Només la Rocket vola: és monoplaça, només per invitació, amb brocs al llarg del perímetre, segons TechCrunch . Suma 400 litres més al dipòsit de la Thrust, 600 en total. Musk assegura que la producció començarà el 2028.
Sobre l’escenari va explicar el cotxe Lars Moravy, vicepresident d’enginyeria de vehicles de Tesla. Va donar el volum del dipòsit i la massa del gas que conté, i els propulsors posteriors, segons la companyia , podrien sostenir vuit tones contra la gravetat. Moravy va dir que el pes del cotxe és una estimació: les xifres definitives encara no hi són.
// Què sabem
El gas s’anomena aire en uns llocs i nitrogen en uns altres, i la pressió es cita tant de 380 com de 690 atmosferes. Per al càlcul gairebé és igual: l’aire és un 80 % nitrogen, i comprovarem les dues pressions.
Amb quina velocitat surt el gas fred d’un broc
Els brocs del Roadster no cremen res. Afegir a un cotxe un combustible que ha de cremar «simplement no ho veig bé», va explicar Moravy en una entrevista amb Hagerty. El gas surt a raig del dipòsit, s’expandeix i empeny el cotxe en sentit contrari, com un globus que deixes anar. Els enginyers en diuen propulsor de gas fred. Els satèl·lits els fan servir quan necessiten girar suaument, no per anar de pressa.
La velocitat de sortida del nitrogen fred surt de la termodinàmica de batxillerat. Un gas a temperatura ambient, comprimit a entre 380 i 690 atmosferes i expandit fins a la pressió normal en un broc ideal, arriba a uns 700 metres per segon. Això és un impuls específic d’uns 72 segons, el límit superior del nitrogen. Un broc real ho farà pitjor, però siguem generosos.
Dos segons a tota empenta
Comencem pel mode més espectacular. A 80 kN i 700 m/s, els brocs expulsen uns 113 kg de gas per segon. Així, 250 kg s’acaben en uns dos segons. Això n’hi ha prou per a la acrobàcia que es va veure el 15 d’octubre: Tesla assegura que el cotxe va saltar 27 peus, més de 8 metres, informa NBC News , i va fer una rotació sobre el seu propi eix a l’aire.
Planar dependria d’altres brocs. Els 80 kN els donen els posteriors, que empenyen el cotxe cap endavant, mentre que els brocs de les cantonades apunten cap avall, i Tesla no n’ha donat l’empenta. Sí que sabem què els cal: un cotxe d'1,7 tones pressiona el terra amb uns 16,7 kN, aproximadament una cinquena part de 80.
Tornem ara a l’impuls específic. 72 segons vol dir que un quilogram de nitrogen es pot sostenir a si mateix durant 72 segons. Un cotxe de 1.700 kg pesa gairebé set vegades més que 250 kg de gas, així que es manté enlaire unes set vegades menys: al voltant de 10,5 segons.
Però el gas del dipòsit no es manté a temperatura ambient. A mesura que baixa la pressió, el nitrogen que queda s’expandeix i es refreda. Ho has vist amb un esprai d’aire comprimit per netejar el teclat, que es cobreix de gebre. El gas més fred surt més lentament, i cap al final la pressió ja no accelera bé el raig. Amb aquesta correcció, el cotxe es manté enlaire 8,3 segons a 380 atmosferes i 8,5 a 690. La pressió gairebé no canvia el resultat perquè prenem la massa de gas de Moravy. Si 690 atmosferes comprimissin més nitrogen als mateixos dipòsits, el vol seria més llarg, però llavors la xifra de 250 kg seria errònia.
Quaranta minuts al compressor per cada segon enlaire
Ara l’altra cara. Moravy diu que omplir els 600 litres costa avui sis o set hores, i que Tesla espera reduir-ho a mitja hora.
Sis hores d’omplir per vuit segons i mig de vol surten a poc més de 40 minuts al compressor per cada segon sense tocar terra. A set hores, uns 50.
L’energia tampoc és poca. Fins i tot un compressor perfecte, sense pèrdues, gastaria entre 36 i 39 kWh per comprimir 250 kg de nitrogen, segons la pressió. Els compressors reals s’escalfen i en consumeixen més. Per fer-nos una idea: la llar nord-americana mitjana va comprar uns 30 kWh d’electricitat al dia el 2022. Un dipòsit per a vuit segons de vol costa més energia que la que gasta una casa en un dia.
El que no sabem
El càlcul es basa en suposicions. Tesla no ha publicat la pressió de treball ni el gas exacte. La xifra de 1.700 kg probablement descriu una versió sense el dipòsit addicional de 400 litres, i la Rocket pesa més amb ell. La velocitat de sortida és generosa. Part del gas va als brocs que mantenen el cotxe nivellat i el fan girar. Cadascuna d’aquestes correccions només escurça el vol.
Tesla no ha donat cap temps de vol per dipòsit. Després de la primera acrobàcia, Elon Musk va dir que no és «necessàriament un cotxe optimitzat per a la seguretat», i Tesla assegura que la Rocket no està homologada per a la via pública.
Saltar per sobre d’un embús també queda descartat. Suposem que volar cap endavant fos gratis i que el gas només hagués de mantenir el cotxe enlaire. Vuit segons a 60 km/h són uns 130 metres, mig illa de cases. El primer vol del Wright Flyer, el 17 de desembre de 1903, va durar 12 segons. Un avió de fusta i tela es va mantenir més temps enlaire fa 123 anys del que ho fa un cotxe volador el 2026.
