Aquest robot de 400 dòlars camina amb dues cames i pensa amb un mòbil de 50

Un mòbil encaixa en un tors de plàstic per sobre dels malucs, com si es cargolés a un suport de bicicleta. Un petit robot de dues potes es desperta, s’alça i comença a seguir una persona. No hi ha cap cable entre tots dos: si en treus el telèfon intel·ligent, torna a ser un mòbil normal, a punt per respondre una trucada. El robot es diu PhoneBot. Fa 48,3 cm (19 polzades) d’alçada i pesa uns 1,8 kg (4 lliures). Les peces costen uns 400 dòlars, i el mòbil més barat amb què ha caminat en va costar 50. Caminar fa servir menys d’una desena part de la potència de procés d’aquest telèfon.

El va construir el laboratori RoMeLa de Dennis Hong a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA); Ruochen Hou és el primer autor del preprint. El mateix laboratori va presentar un robot d’una alçada gairebé idèntica, el DARwIn-OP, en una conferència a Nashville el desembre del 2010. Hong el va anomenar el seu «nou nadó», segons va explicar IEEE Spectrum en aquell moment. El DARwIn-OP portava el seu propi ordinador, i un exemplar muntat costava 12.000 dòlars.

Què fa un mòbil millor que un robot

Tot telèfon intel·ligent ja porta les peces que els constructors de robots van passar anys comprant una per una. Una càmera per veure. Un processador per pensar. Wi-Fi per rebre ordres. Una pantalla per mostrar una cara o un menú. I l’únic sensor sense el qual un robot bípede no pot fer ni un pas: la unitat de mesura inercial, un acceleròmetre combinat amb un giroscopi. És el que gira la imatge quan poses el mòbil de costat, i el que diu al robot que el cos s’inclina i que cal moure un peu.

Dins de PhoneBot, el telèfon fa gairebé tota la feina. Llegeix el sensor d’inclinació 200 cops per segon, decideix 50 cops per segon on ha d’anar cadascuna de les 13 articulacions i envia aquestes decisions per Wi-Fi a una petita placa de la part baixa. La placa només retransmet les ordres als motors.

Es veu millor quan el robot segueix algú. La càmera del telèfon fa el seguiment de la persona, i quan aquesta es desplaça cap a un costat, PhoneBot simplement gira pel maluc sense moure els peus. No comença a fer passos fins que la persona queda a més de 55 graus de costat. Si acaba de cara a terra, es torna a alçar sol, igual que ho podia fer el seu predecessor del 2010.

Gairebé tot el pressupost se’n va a les cames. Cadascun dels 13 servomotors costa 23,90 dòlars, uns 310 en total. Uns 90 dòlars més cobreixen el cos de plàstic i l’electrònica amb la bateria. El cos és imprès en 3D, i els plànols i la llista de la compra són al web del projecte.

Caminar ocupa una desena part del telèfon

PhoneBot va aprendre a caminar en un simulador, no a terra. El mètode és l’aprenentatge per reforç: un PhoneBot virtual recorre centenars de milions de passos de simulació i rep recompenses pels moviments que funcionen, fins que en surt una manera de caminar. Només llavors el programa passa al robot real.

Un truc de l’article és gairebé infantil. Els investigadors van mostrar al programa cada intent dues vegades: tal com havia passat i emmirallat, amb les cames esquerra i dreta intercanviades. Sense aquest truc, el pas sortia coix, amb una cama treballant clarament més que l’altra. Amb el mirall, la càrrega es va igualar gairebé del tot.

Pensaries que mantenir l’equilibri sobre dues cames és la feina més difícil. Per al telèfon és la més fàcil: en un moto g 2024, el programa de caminar fa servir al voltant del 6 % del processador. Mirar al voltant és molt més pesat: detectar una persona a la càmera i fer el mapa de l’habitació. Si sumes totes les files de la taula de càrrega, un mòbil de gamma baixa només està ocupat al voltant del 60 %, amb marge de sobra.

Un avi a la taula comparativa

Per mostrar com de barat és PhoneBot, els autors van alinear cinc petits humanoides de recerca amb preus de 3.500 a 13.800 dòlars. El més car, el ROBOTIS OP3, és un nét d’aquell mateix DARwIn-OP. Segons el manual del fabricant, el DARwIn-OP es va vendre després com a ROBOTIS OP, seguit de l’OP2 i després de l’OP3. Una altra entrada, el BRUCE de 9.000 dòlars, també va sortir del laboratori de Hong el 2022. El robot nou competeix amb el seu propi arbre genealògic.

La comparació no és justa, i els autors ho reconeixen. L’OP3 té vint articulacions, braços i un ordinador potent, i PhoneBot pot fer menys coses. Però una diferència de preu d’unes trenta vegades deixa clar l’essencial: un club de robòtica d’escola es pot permetre un robot de 400 dòlars i no en pot pagar un de 13.000.

Un mòbil vell o un de nou de 50 dòlars

El web tecnològic New Atlas va escriure que el teu mòbil vell i polsós podria fer de cervell del robot. És mig cert. Els investigadors van provar quatre telèfons, i només un era vell: un Honor 9 del 2017 comprat de segona mà. Els altres tres es van comprar nous el setembre del 2026: un moto g 2025 per 50 dòlars, a més d’un Galaxy A16 5G i un moto g 2024 per 50–90 dòlars. Són mòbils de targeta de prepagament, de gamma baixa i bloquejats a un sol operador dels Estats Units, per això es venen tan barats.

Tots quatre podien caminar i distingir una persona a la càmera. L’Honor vell no va poder construir el mapa de l’habitació, i el processador no en tenia la culpa. El mapa necessita serveis de Google, que aquest model no ofereix als Estats Units. Els autors no prometen que PhoneBot funcioni en qualsevol mòbil Android.

Tot i així, la idea del calaix no és infundada. Segons una estimació de l’ONU i el WEEE Forum, uns 5.300 milions de telèfons deixarien d’usar-se només el 2022, i la majoria acabarien probablement en calaixos, armaris o abocadors. En una enquesta a gairebé nou mil llars europees, el 46 % va donar el mateix motiu per guardar aparells electrònics que ja no feien servir: «potser els tornaré a fer servir». Un robot que necessita un mòbil amb càmera i Wi-Fi és exactament aquest «tornar».

L’ordinador darrere el teló

El punt més feble de PhoneBot es nota quan hi parles. El telèfon grava la teva veu, però un portàtil proper s’encarrega d’escoltar i pensar: executa el reconeixement de veu i un model de llenguatge. L’article no diu quin. La resposta torna al telèfon, que la diu amb una veu sintètica. Sense el portàtil, el robot continua caminant i seguint una persona, però es queda en silenci.

Els mateixos autors enumeren els altres límits. No té braços, així que PhoneBot no pot agafar res. Només va aprendre a caminar sobre terra pla, i els seus motors barats i febles descarten portar càrregues o saltar. La filmació i la «telepresència» s’esmenten al començament de l’article, però no es van provar. I això és un preprint, que encara no han revisat revisors independents. El pròxim pas: braços lleugers i un model de llenguatge que s’executi al mateix telèfon, de manera que el portàtil pugui desaparèixer.

L’ordinador ja és a la butxaca

El 2010, l’ordinador era la part més cara i més intel·ligent d’un petit robot. Setze anys ho han capgirat. Ara el cervell costa 50 dòlars, menys que un sopar per a dos, i la part més cara de PhoneBot són tretze motors que només giren fins a un angle fixat: 310 dels 400 dòlars.

El preprint no es fa la pregunta òbvia següent: què construirà la gent amb robots com aquest quan les cames també es tornin barates?