// Contingut
13.589 usuaris de Reddit asseguren que ara mateix s’injecten retatrutida. És un fàrmac experimental d’Eli Lilly contra l’obesitat que cap regulador no ha aprovat: Lilly té previst presentar la sol·licitud a la FDA a principis del 2027. Investigadors de la Universitat de Pennsilvània van passar les seves publicacions per un model de llenguatge i en van fer la llista de queixes. El primer lloc va ser per l’augment de la gana. En un fàrmac pensat per apagar-la.
L’estudi va aparèixer a JAMA Network Open el 14 d’octubre del 2026 . No és un assaig clínic: els autors han estudiat què diu la gent a internet i anomenen els resultats hipòtesis. Tot i això, mostren com funciona el mercat d’un medicament que oficialment ningú no ven.
Un triple cop que es va conèixer massa aviat
La retatrutida imita tres hormones alhora. Dues, el GLP-1 i el GIP, les allibera l’intestí després de menjar: ajuden el cos a gestionar el sucre, i el GLP-1 a més avisa el cervell que és hora de deixar de menjar. La tercera, el glucagó, fa que el cos cremi les seves reserves. La semaglutida, el principi actiu de l’Ozempic, actua sobre una diana i la tirzepatida sobre dues. Tres hauria de significar menys gana i una pèrdua de pes més ràpida. A l’assaig de fase 2 publicat a l’NEJM el 2023 , les persones amb la dosi més alta van perdre de mitjana un 24,2 % del pes en 48 setmanes.
El juliol del 2026 Lilly va comunicar dos assaigs de fase 3 . El TRIUMPH-3 va reclutar persones amb obesitat greu i malaltia cardíaca, i en 80 setmanes van perdre fins a un 22,6 % del pes. El TRIUMPH-2 va provar el fàrmac en persones amb excés de pes i diabetis de tipus 2. Xifres així es van fer virals molt abans de l’aprovació. No tothom va esperar.
Neil Sehgal, doctorand en informàtica a Penn, i l’autor sènior Sharath Chandra Guntuku van recollir 148.640 publicacions i comentaris de Reddit sobre la retatrutida, els pèptids i la pèrdua de pes. La retatrutida és, en si mateixa, un pèptid, una cadena curta d’aminoàcids. Tota una classe d’aquestes substàncies es ven en línia com a «pèptids de recerca».
Un model de llenguatge va seleccionar les persones que descrivien les seves pròpies injeccions i va traduir els símptomes al MedDRA, el diccionari que fan servir els reguladors per classificar els efectes secundaris. La pèrdua de pes i la reducció de la gana es van comptar com a efectes esperats del fàrmac, no com a queixes. Van quedar 7.823 persones amb almenys una queixa.
Com va llegir el model les publicacions
Les publicacions provenen de 27 comunitats i van de maig del 2021 a desembre del 2025. Un model petit, gpt-5.4-nano, va decidir si la gent escrivia sobre si mateixa, va extreure la dosi, el sexe i l’edat, i va associar els símptomes al MedDRA. L’ús actual de retatrutida el van declarar 13.589 persones en 45.592 publicacions i comentaris. Una revisió manual de 100 publicacions va mostrar una precisió alta. Un cop exclosos els efectes esperats, van quedar 7.823 usuaris.
Primer la gana, les nàusees en quart lloc
L’augment de la gana el van esmentar 1.336 persones, el 17,1 % de les que tenien almenys una queixa. Un altre 7,3 % es queixava de desig intens de menjar.
Després ve una parella que fa estrany en una mateixa llista. La fatiga és segona, amb un 15,2 %, i una empenta d’energia és tercera, amb un 12,4 %.
Les nàusees, el problema clàssic d’aquesta classe de fàrmacs, van quedar només quartes, amb un 11,6 %. L’Atlanta Journal-Constitution va descriure un cas. Camila Zicarelli, de 27 anys, es va injectar retatrutida en una clínica de Geòrgia durant sis mesos i calcula que hi va gastar uns 1.200 dòlars. Va tenir nàusees fins que va baixar la dosi. L’insomni i el cor accelerat tanquen la llista.
Aplicat a la semaglutida i la tirzepatida, el mateix mètode situava les nàusees, els vòmits i la digestió al capdavant. Les publicacions sobre retatrutida s’inclinen cap a la gana, el son, els músculs i el batec del cor. La comparació és aproximada, sense estadística.
// Què van veure els assaigs i què diu Reddit
Assaigs
Al TRIUMPH-2, la diarrea va afectar el 27–34 % dels participants amb el fàrmac, davant el 13 % amb placebo, i les nàusees el 14–28 %. A la fase 2, la freqüència cardíaca va pujar amb la dosi, va assolir el màxim a la setmana 24 i després va baixar. El fàrmac l’administraven metges, així que es coneixien les dosis i el contingut.
L’augment de la gana va primer, amb un 17,1 %, i les nàusees quartes, amb un 11,6 %. Aquests percentatges són sobre les persones amb alguna queixa, mentre que les xifres dels assaigs són sobre tots els participants, així que compareu l’ordre, no els números. Ningú no pot comprovar què hi havia al vial ni què més s’injectava la gent.
La freqüència cardíaca no és cap novetat: els assaigs també la van veure. Amb la gana passa tot el contrari. Al TRIUMPH-2 va baixar tan fort que la gana reduïda es va anotar com a efecte secundari en el 6–17 % dels participants. A Reddit la gana reduïda no es va comptar de cap manera, com a efecte esperat. Així que l’enigma és per què la gana encapçala la llista de queixes. Jena Shaw Tronieri, de Penn, que estudia el pes i els trastorns alimentaris, ho formula amb cautela : la retatrutida funciona de manera diferent dels fàrmacs GLP-1 actuals, i cal més recerca per saber què signifiquen, si és que signifiquen alguna cosa, aquestes diferències.
Què es ven amb aquest nom
«Jugaré la meva carrera amb la retatrutida», va dir a l’Atlanta Journal-Constitution Kent Cohen, antic metge d’urgències i copropietari de la cadena de clíniques Balanced Bodies a Geòrgia. Un tractament allà costa a partir de 350 dòlars al mes. El 15 d’octubre del 2026 el diari va comptar 17 centres mèdics de Geòrgia que ofereixen el fàrmac, gairebé la meitat dirigits o supervisats per metges. Ell insisteix que és legal. Lilly diu que qualsevol que pretengui vendre el fàrmac als consumidors infringeix la llei.
Hi ha una explicació més prosaica de la gana, i els autors l’exposen: ningú no sap què s’injecta aquesta gent. En línia es ven amb l’etiqueta «només per a ús en recerca, no per al consum humà». El grup de defensa Public Citizen va informar el juny del 2026 que la FDA havia enviat 14 cartes d’advertència a aquests venedors des del 2024, però al maig vuit encara venien retatrutida. Centenars d’influenciadors afiliats hi envien els compradors.
Com de bé funciona la retatrutida del mercat gris? L’empresa d’analítica nference va cercar en historials clínics i va trobar 378 persones que van rebre retatrutida fora dels assaigs, sobretot de venedors en línia i farmàcies magistrals. Segons el seu preprint , van perdre un 7,2 % del pes en sis a dotze mesos, davant el 15,5 % dels participants dels assaigs. Encara no ha passat la revisió per parells. Si un vial conté menys del que diu l’etiqueta, o una cosa del tot diferent, la gana sembla menys misteriosa. Això no està demostrat, és una de les explicacions que enumeren els autors.
Per què els científics llegeixen les queixes dels altres
Les dades de la FDA que cita l’Atlanta Journal-Constitution mostren més de 70 notificacions d’esdeveniments adversos relacionats amb la retatrutida des del 2024, entre elles quatre morts el 2026. Les notificacions no estan verificades i no proven cap causalitat. Els compradors del mercat gris no tenen dades clíniques, només els seus propis relats.
Reddit ja té un èxit com a font. L’abril del 2026 el mateix grup va analitzar a Nature Health més de 400.000 publicacions de gairebé 70.000 usuaris de semaglutida i tirzepatida. Prop del 4 % esmentaven irregularitats menstruals. Més tard, un altre equip va revisar la base de dades de la FDA i hi va trobar un nombre desproporcionat de les mateixes queixes.
Per això els autors s’adrecen als metges: pregunteu als pacients sense jutjar pels pèptids no aprovats, adverteu que se’n desconeix el contingut i notifiqueu les reaccions a MedWatch, el sistema de notificació d’efectes secundaris de la FDA. El coautor Lyle Ungar ho diu sense embuts: els investigadors no poden afirmar que la retatrutida causi aquests símptomes.
Si la gana d’aquestes publicacions resulta ser un senyal tan real com les queixes menstruals, potser diu més sobre què hi ha als vials que sobre el fàrmac mateix. De moment, només aquests 13.589 usuaris saben què és injectar-se una cosa etiquetada com a «no per al consum humà», i ni tan sols ells no poden dir què hi havia al vial.
