L'implant de Neuralink va arribar a 75 paraules per minut, però de moment només de boca

Setanta-cinc paraules per minut i un error cada 17 paraules. Aquest és el resultat que Neuralink va publicar a X el 28 d’octubre de 2026: una persona amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA) dictant text a un implant cerebral durant la primera setmana després d’activar-lo. Fa tres anys, el millor sistema d’aquest tipus s’equivocava aproximadament en una de cada quatre paraules.

Si la xifra es confirma, és el millor inici que ha comunicat cap implant de la parla: cap sistema no havia combinat aquesta velocitat i aquesta precisió en la primera setmana. Sembla un rècord. Però, de moment, tot l’anunci cap en dues frases. No diuen quantes persones hi han participat, com s’ha fet la prova ni amb quina freqüència el participant pot realment parlar d’aquesta manera. El millor punt de referència ja existeix: un home amb ELA que fa gairebé dos anys que parla amb un implant a casa i que ha tornat a la feina.

Dues frases en lloc d’un article científic

En essència, la publicació diu això. L’empresa permet «parla a text i veu a ritmes conversacionals» a persones amb ELA. Un participant va arribar a 75 paraules per minut amb una taxa d’error del 5,8 % sobre un vocabulari de 125.000 paraules durant la primera setmana. El mateix dia, el neurocirurgià Nader Pouratian va presentar les dades a la reunió anual de NEALS, un consorci d’investigadors de l’ELA.

Pouratian dirigeix l’assaig VOICE. Segons la seva fitxa al registre , és un estudi inicial en un sol hospital de Dallas, amb sis participants. L’objectiu principal és la seguretat: complicacions i efectes secundaris durant l’any posterior a la cirurgia. La parla és un objectiu secundari i es mesura com la millor velocitat assolida cada mes.

D’aquí surt la primera pregunta sobre la publicació. Si l’assaig compta la velocitat pel seu màxim, les 75 paraules per minut potser són un millor moment i no una mitjana. La publicació també omet una altra cosa: si el participant llegia frases d’una pantalla o deia el que se li ocorria. En els implants de la parla la diferència és enorme, perquè repetir un text és molt més fàcil que mantenir una conversa.

Com dicta el cervell

Qui gairebé no pot parlar i fa servir poc les mans (per l’ELA, un ictus o una lesió medul·lar) acaba escrivint amb un dit o amb els ulls. És lent i esgotador. D’aquí l’interès per una línia directa des del cervell.

Un implant de la parla no llegeix els pensaments en el sentit habitual. Els seus elèctrodes es troben a la part de l’escorça que governa els llavis, la llengua i la laringe. Quan una persona intenta dir una paraula, les neurones d’aquesta zona s’activen gairebé com abans de la malaltia, encara que els músculs ja no responguin. Un programa aprèn a reconèixer els sons de la parla en aquests esclats d’activitat, i un model de llenguatge munta els sons en paraules versemblants. Imagineu-ho com el corrector del mòbil, però amb les tecles premudes per l’escorça cerebral.

El setembre, Neuralink va descriure un participant anomenat Terry. Primer va entrenar l’algorisme mimant paraules; després simplement les pensava i sentia la seva antiga veu sortir de l’altaveu. El seu implant N1 es troba dins el crani, es recarrega sense fils i envia les dades per ràdio. Neuralink no diu si les noves xifres són les de Terry.

Tres anys de cursa en xifres

L’agost del 2023, Nature va publicar dos articles al mateix número que van donar el tret de sortida a la cursa actual. Els equips de Stanford i de San Francisco van perseguir la velocitat i es van acostar a la meitat del ritme de la parla normal, però ho van pagar en precisió. Els autors de Stanford mateixos fixen el llistó: una conversa corrent va a unes 160 paraules per minut.

Després va passar al davant la precisió. El 2024, un equip de la UC Davis va descriure a la NEJM un home de 45 anys amb ELA, Casey Harrell. El segon dia el seu implant entenia el 90,2 % de les paraules, és a dir, un error cada deu aproximadament. Neuralink afirma que té un error cada 17 la primera setmana, a més del doble de la velocitat que Harrell aconseguia aleshores en conversa lliure, tot i que es desconeixen les condicions de la seva prova.

Les 3.800 hores de Casey Harrell

El punt de referència més útil va arribar el juny del 2026. Nature Medicine va publicar els resultats de gairebé dos anys en què Harrell va fer servir l’implant a casa durant més de 3.800 hores. Va produir gairebé 2 milions de paraules i més de 183.000 frases, a una mitjana de 56 paraules per minut. El seu equip d’atenció domiciliària fa funcionar el sistema sense investigadors, i Harrell ha tornat a la feina a temps complet com a activista mediambiental.

El mateix estudi mostra com la precisió de laboratori s’allunya de la vida real. En proves controlades, el sistema reconeixia correctament més del 99 % de les paraules. En la parla quotidiana, el mateix Harrell va valorar el 92 % de les frases com a precises o força precises. Aproximadament una frase de cada dotze sortia amb un error apreciable. És una cosa que se sent en la conversa de cada dia, encara que, segons els estàndards del 2023, hauria semblat un miracle.

La configuració de Harrell també té límits: els seus elèctrodes els fabrica una altra empresa, Blackrock Neurotech, i encara està connectat per cable a un ordinador extern. El disseny sense fils de Neuralink potser acabi sent més fàcil de dur a casa. Però l’única manera de saber-ho és la mateixa: mesos de vida corrent, no una setmana.

Com de lluny d’una conversa real

Fins i tot en el seu millor moment, 75 paraules per minut és menys de la meitat del ritme de la parla normal. N’hi ha prou per dictar un correu. No n’hi ha prou per discutir durant el sopar.

La conversa també depèn de la rapidesa amb què es pot respondre: una pausa de pocs segons trenca el ritme, i l’altra persona acaba la frase per tu o es posa a mirar el mòbil. Neuralink no va dir res de la latència, que per a un xat en directe importa més que una velocitat de rècord.

En tres anys, els implants de la parla han passat d’una paraula errònia de cada quatre a menys d’una de cada cent en proves. Harrell diu que cap tecnologia de les que ha provat no li havia permès comunicar-se tan a prop de la seva manera natural de parlar. Els participants de VOICE encara han de demostrar-ho, no en la primera setmana, sinó a casa, mes rere mes.

A Harrell li van caldre gairebé dos anys per arribar als seus 2 milions de paraules. Quantes en tindrà registrades un participant de Neuralink d’aquí a aleshores, i quantes seran errònies?