// Contingut
El febrer del 2009, Randall Munroe va dibuixar un acudit de dues vinyetes . A la primera, un friqui de la cripto somia despert: el seu portàtil està protegit amb xifratge de 4096 bits, els dolents munten un clúster d’un milió de dòlars per trencar-lo i es rendeixen. La segona vinyeta mostra què passaria de debò. Droguen el propietari i el colpegen amb una clau anglesa de cinc dòlars fins que els diu la contrasenya.
Disset anys després, la broma sembla un atestat policial. La nit del 19 de setembre del 2026, quatre homes amb passamuntanyes van entrar en una casa de Vendin-le-Vieil, una vila petita del nord de França. Van lligar els pares i els seus dos fills , de vuit i dotze anys, es van endur el pare a una habitació apartada i el van obligar a transferir uns 40.000 € en cripto. El pare treballa en el sector de les criptomonedes. Ningú no va piratejar cap contrasenya.
Aquest tipus de delicte té nom: l’atac de la clau anglesa (wrench attack). I té un líder mundial que poca gent encertaria a la primera. No són els Estats Units ni el Brasil, sinó França. El juliol, prop de París, tres homes van lligar una altra família, segons es diu per una pista treta d’una base de dades filtrada d’un servei fiscal de cripto. A la cartera hi havia uns 100 €.
L’acudit que es va fer full de càlcul
Des del 2018, el desenvolupador nord-americà Jameson Lopp manté una llista pública d’atacs físics contra persones que tenen cripto, amb casos que arriben fins al 2014. Ell mateix hi consta. L’octubre del 2017, una falsa trucada d’emergència va fer arribar un equip d’intervenció de la policia a casa seva, a Carolina del Nord, i algú va intentar extorquir-lo. El truc es diu swatting.
La primera entrada és Hal Finney. El gener del 2009 va rebre la primera transacció de bitcoin de la història, enviada pel creador de la xarxa, Satoshi Nakamoto. Cap al 2014, l’ELA el va deixar gairebé del tot paralitzat. L’últim any de vida, uns extorsionadors van trucar a la seva família exigint 1.000 bitcoins. Després la policia va irrompre a casa seva per una falsa alarma.
A partir d’aquí les entrades s’acumulen. La llista recull 22 casos del 2017 i 167 del 2025. A 22 d’octubre del 2026 n’hi havia 133 d’aquest any, 50 dels quals a França: el doble que a tot el 2025. Lopp avisa que la llista és incompleta, perquè molts atacs no es denuncien.
L’informe de CertiK del juliol mostra d’una ullada el canvi principal. Les irrupcions a domicili van passar d’una, un any abans, a vint en sis mesos i ara són el tipus d’atac més freqüent. Els lladres van deixar d’esperar les víctimes al carrer i se’n van anar a casa seva.
Chainalysis va comptar més de 30 milions de dòlars realment robats. Però dels 46 atacs que va seguir l’empresa, els lladres només van cobrar en 12, és a dir, el 26 %. El 2025 la xifra era del 49 %. Més violència, menys botí.
El teu propi banc, la teva pròpia caixa forta
L’eslògan preferit de la cripto és «sigues el teu propi banc». Les monedes en una cartera de maquinari, un dispositiu de la mida d’un llapis de memòria que guarda les claus, sobreviuen a la fallida o al pirateig d’una plataforma d’intercanvi. Però aquest banc no té guàrdies ni cambra cuirassada en una altra adreça. La caixa forta és al dormitori, i la combinació, al cap del propietari.
Els diners corrents són un mal botí per a un robatori a mà armada. Els bancs posen límits, assenyalen les transferències sospitoses i els pagaments es poden impugnar. Una transferència de bitcoin és definitiva: no hi ha cap servei d’atenció al client que torni els diners. A vegades la policia aconsegueix congelar part dels fons robats a les plataformes d’intercanvi, però això és una persecució, no un botó per desfer.
Hi ha un tercer motiu. La cadena de blocs és pública i qualsevol pot veure el saldo de qualsevol adreça. Si es vincula una adreça amb un nom, un lladre sap més dels diners de la víctima que els veïns.
Per què França
El 30 de juny del 2026, el ministre de l’Interior, Laurent Nuñez, va qualificar el país de «una mena d’epicentre» d’aquests atacs. Els 77 casos que va citar per a sis mesos superen el total mundial de CertiK perquè la policia també veu intents i casos que la premsa mai no va cobrir. Nuñez va dir que les mesures d’urgència havien portat a 200 detencions i que 724 persones del sector de la cripto s’havien inscrit en un sistema d’alerta policial ràpida.
El punt d’inflexió va arribar el gener del 2025. David Balland, cofundador del fabricant francès de carteres de maquinari Ledger, va ser segrestat amb la seva dona a casa seva, al centre de França. Els segrestadors li van tallar part d’un dit i van enviar un vídeo a un altre cofundador. La policia va alliberar Balland l’endemà.
El maig del 2025, una agressió va quedar gravada per una càmera. Al bell mig de París, uns homes emmascarats van intentar fer pujar a una furgoneta pintada com un camió de repartiment la filla i el nét d’un any de Pierre Noizat, director de la plataforma d’intercanvi de cripto Paymium. La parella de la dona els va fer front fins que van fugir.
Chainalysis veu en les filtracions el motor principal de l’onada francesa. Els investigadors sostenen que una empleada d’una oficina d’hisenda de Bobigny consultava la base de dades fiscal a la recerca d’inversors en cripto i en venia les dades a delinqüents. Va ser detinguda a finals de juny del 2025.
El gener del 2026, uns pirates informàtics van penetrar a Waltio, un servei francès que ajuda els inversors en cripto amb la declaració de la renda. Es van filtrar les adreces electròniques dels clients juntament amb els saldos a finals del 2024. Segons la premsa francesa, aquest fitxer va guiar els tres homes que van irrompre en una casa de Taverny , prop de París, el 13 de juliol del 2026. Van lligar la mare i el seu fill de deu anys i van aplicar una pistola elèctrica al pare fins que va cedir els seus codis.
Les dades tenien any i mig. A la cartera hi havia uns 100 €. Així que els atacants van exigir a l’esposa dues transferències de 450 € cadascuna. El setembre, sis sospitosos van ser imputats per extorsió amb armes comesa per una banda organitzada.
La caixa forta és al dormitori, i la combinació, al cap del propietari.
Vénen a buscar les persones equivocades
CertiK assenyala que els lladres van cada cop més a per la família del posseïdor de monedes que no pas a per ell: pares, cònjuges, fills. Segons el recompte de l’empresa, en més de la meitat dels casos un familiar de l’objectiu principal esdevé víctima o instrument de pressió.
A la matinada del 5 de febrer del 2026, prop de Grenoble, uns segrestadors es van endur una jutgessa de 35 anys i la seva mare de 67. Van exigir un rescat en cripto a la parella d’ella, copropietari d’una start-up de cripto, que no era a casa. Les dues dones van ser trobades ferides en un garatge del departament veí: s’havien deslligat soles i havien demanat ajuda a un veí. No es va pagar cap rescat.
A vegades és més senzill: la banda s’equivoca d’adreça. El 12 de febrer del 2026, una colla va anar a casa del director de Binance França, no el van trobar i se’n van anar amb dos telèfons. Un parell d’hores després, els mateixos homes van anar a buscar un altre emprenedor de la cripto, es van equivocar de casa i van colpejar al cap amb la culata d’un fusell la dona que hi vivia. L’agost, prop de Rennes, uns atacants van retenir i apallissar els llogaters d’una casa llogada a un posseïdor de cripto. Ell no hi era.
Qui hi ha darrere la porta
L’atacant típic no s’assembla gens a un gàngster de pel·lícula. La coronela Christelle Tarrolle dirigeix una de les unitats d’investigació de la gendarmeria. Segons les seves xifres, que la gendarmeria va difondre el 7 d’octubre del 2026, un 16 % dels contractats per a aquests segrestos són menors d’edat i un 70 % tenen entre 18 i 29 anys.
Els recluten per WhatsApp, TikTok, Snapchat i Telegram. Molts vénen del tràfic de drogues, però alguns són estudiants amb l’historial net que accepten fer de xofer sense entendre sempre en què s’han ficat. En el cas de la jutgessa segrestada, sis joves van ser imputats , un d’ells menor.
El que en surt és una mena de servei de missatgeria de la violència. L’organitzador sovint és lluny i dóna ordres per una aplicació de missatgeria, mentre que els executors canvien d’un encàrrec a l’altre. Per això els gendarmes persegueixen dos objectius alhora: els peons a França i els organitzadors a l’estranger.
Una caixa forta amb pany de temps
Les botigues fa temps que fan servir caixes fortes amb pany de temps: el caixer no les pot obrir abans d’hora, per molt bones maneres que hi posin. La protecció contra la clau anglesa funciona igual. L’objectiu no és amagar la contrasenya, sinó fer impossible l’accés ràpid als diners.
CertiK recomana carteres multisignatura i retards en les retirades per als grans posseïdors. Multisignatura vol dir que una transferència necessita les signatures de diverses claus guardades en llocs diferents o per persones diferents. Sota amenaça, una sola persona no pot moure-ho tot. Un retard obliga els lladres a retenir la víctima durant hores o fins i tot dies, cosa que augmenta la probabilitat que algú els interrompi.
La guia del repositori de Lopp hi afegeix una cartera parany. És una cartera creïble amb un saldo petit i un PIN après de memòria que es pot lliurar sense exposar els fons principals. La mateixa guia aconsella guardar el gruix dels fons lluny de casa i no vincular mai els comptes de les plataformes d’intercanvi amb perfils públics de xarxes socials.
Per a una persona corrent amb un parell de milers d’euros en una cartera, la regla és més avorrida. No presumeixis de les teves monedes a internet i recorda que qualsevol servei que conegui el teu saldo pot filtrar-lo algun dia. El cas de Taverny demostra que a un lladre no li cal res més que una línia d’un full de càlcul vell.
La cripto es va inventar per eliminar l’intermediari. El banc semblava un enllaç innecessari entre la gent i els seus diners. Resulta que l’intermediari avorrit feia una feina en què ningú no pensava: la seva cambra cuirassada no era a casa teva.
