// Contingut
Inversors d’edat avançada de tota la Xina van lliurar els seus iuans a una empresa anomenada Lantian Gerui. Amb una part d’aquells diners, la seva cap, Qian Zhimin, va comprar bitcoins: segons la fiscalia, hi van anar a parar uns 6.000 milions de iuans, uns 845 milions de dòlars d’aleshores. Avui aquestes monedes valen uns 5.000 milions de dòlars i són a mans de la policia britànica. L’increment, pel que sembla, no anirà als inversors.
El 12 d’octubre de 2026, l’Alt Tribunal de Londres va decidir que les reclamacions dels inversors estafats s’han de jutjar segons la llei xinesa, no l’anglesa. Sembla un detall tècnic. Però la resolució apropa l’Estat britànic a quedar-se amb la major part del tresor, i amb tot el guany. I a Nova York, un tresor del doble de mida se’l disputen víctimes d’estafes, famílies de morts l’11 de setembre i la Xina, que acusa els EUA d’un robatori informàtic.
// Dos tresors
La futura reina de Liberland a Hampstead
Qian Zhimin, coneguda també com a Yadi Zhang, va fugir de la Xina amb un passaport fals el setembre del 2017. A Londres vivia en una mansió de Hampstead que costava més de 17.000 lliures al mes de lloguer. La seva assistent, Jian Wen, una antiga treballadora d’un local de menjar per emportar, va intentar comprar una casa en un barri residencial car i no va saber explicar d’on sortien els diners de la seva cap. Així va començar la investigació. El 2018, la policia va trobar uns dispositius amb les claus de 61.000 bitcoins, la major confiscació de criptomonedes de la història britànica.
Els detalls més pintorescos van aparèixer als diaris de Qian. Somiava amb un banc internacional propi i un castell a Suècia, i el 2022 volia ser reina de Liberland, una micronació autoproclamada en un tros de riba del Danubi entre Croàcia i Sèrbia que cap país no reconeix.
El setembre del 2025, Qian es va declarar culpable de delictes de blanqueig de capitals, i el novembre va ser condemnada a 11 anys i 8 mesos . «El seu motiu era l’avarícia pura», li va dir el jutge. Aquí va acabar la causa penal. Després va començar la civil, que és la més interessant de les dues.
Els inversors van perdre iuans, no bitcoins
Un inversor, el senyor Yu, va explicar a la BBC com va lliurar els seus diners a Lantian Gerui. L’empresa li anava pagant a comptagotes una part dels rendiments promesos, així que ni se li va passar pel cap que fos una estafa. A mitjans del 2017, la policia xinesa va començar a investigar la firma i els pagaments es van aturar. El seu matrimoni, diu, no ho va superar.
Ni Yu ni ningú més va comprar bitcoins. Van lliurar iuans, i va ser Qian qui va convertir els seus diners en criptomonedes. Mentre les monedes reposaven al Regne Unit, el seu valor es va multiplicar moltes vegades. Doncs bé, a qui pertany aquest creixement: a les persones a qui van robar els iuans, o a l’Estat que va trobar el cau?
La resposta depèn de quina llei s’apliqui. Imagina que un lladre fa servir els teus diners per comprar un butlletí de loteria i guanya. Segons la llei anglesa, els inversors podrien defensar que el premi, és a dir, les monedes mateixes, els pertany. Segons la llei xinesa s’assemblen més a creditors i, segons els advocats , probablement recuperarien més o menys el que van posar, més els interessos. El preu del butlletí, no el pot de la loteria.
El jutge Mark Turner va triar la llei xinesa . El seu raonament: l’esquema funcionava a la Xina, els contractes es van signar allà, els diners es van pagar allà, i Qian també va comprar-hi els bitcoins, a través de l’exchange Huobi i amb operacions de mostrador. Cada demandant, va remarcar, ha de demostrar un dret de propietat sobre les monedes. La llei no preveu cap sistema general per pagar tothom qui hi ha perdut: només reben alguna cosa els qui demostren que les monedes són seves.
El bitcoin recorda cada moviment que fa, però no de qui eren els diners que el van pagar.
Qui es queda amb la diferència
El 22 de maig del 2026, uns 16.000 inversors s’havien registrat per reclamar una part al tribunal britànic. Són menys del 13 % dels 128.000 inversors. Registrar-s’hi volia dir tractar amb un país estranger, una llengua estrangera i advocats londinencs. Per a un inversor d’edat avançada a la Xina, això és un obstacle més gran que qualsevol llei.
La resta escriuen cartes. Els inversors van reunir gairebé 2.500 signatures en una petició al ministeri d’Afers Estrangers de la Xina: «No volem, i mai no acceptarem, una situació en què el Regne Unit confisqui els bitcoins i no ens els torni». Yu ho va dir amb més modèstia. Espera que el govern britànic, la fiscalia i el tribunal mostrin compassió.
L’Estat té els seus propis plans. La fiscalia va demanar al tribunal que deixés el govern quedar-se amb els bitcoins, i l’estiu del 2025 The Telegraph va informar que la ministra d’Hisenda, Rachel Reeves, comptava a vendre criptomonedes confiscades per ajudar a tapar un forat al pressupost. Més tard, la fiscalia va prometre al tribunal que dissenyaria un sistema de compensació a part , sense donar-ne detalls.
Els inversors tampoc no es rendeixen. El 16 d’octubre, l’Alt Tribunal va donar a uns 16.000 demandants permís per apel·lar contra la resolució sobre la llei xinesa.
La Xina també té plans. El 13 d’octubre, l’endemà de la resolució de Londres, un tribunal de Tiānjīn va anunciar una causa per confiscar gairebé 62.000 bitcoins incautats a Gran Bretanya. Unes 128.000 persones hi van posar diners i, segons les xifres xineses, més de 102.000 hi van acabar perdent.
Un sol joc de monedes, dos tribunals.
A Nova York, el doble de monedes
Aquesta història té un germà nord-americà, encara més embolicat. El 14 d’octubre del 2025, el Departament de Justícia dels EUA va presentar una demanda de decomís de 127.271 bitcoins , que valien aleshores uns 15.000 milions de dòlars. La fiscalia vincula les monedes amb el Prince Group de Cambodja i el seu president, Chen Zhi, acusat de dirigir complexos on treballadors víctimes de tràfic eren obligats a estafar la gent per internet. El gener del 2026, Cambodja va detenir Chen Zhi i el va lliurar a la Xina .
A finals de setembre del 2026, la jutgessa Rachel Kovner va rebutjar nou presumptes víctimes que volien impugnar el decomís. La lògica s’assembla a la de Londres: en tots dos llocs, la víctima ha de demostrar que les monedes són seves. Aquestes persones van perdre diners a mans d’estafadors, però no van poder demostrar que els seus diners haguessin anat a parar a aquestes carteres concretes. Com a màxim, va dir el tribunal, són creditors generals sense garantia, sense cap dret sobre les monedes mateixes. Si guanya el govern, les víctimes encara poden demanar una compensació al Departament de Justícia, però com a sol·licitants, no com a propietaris.
Llavors la trama fa un gir que cap novel·lista no gosaria escriure. Els analistes creuen que les monedes provenen de LuBian, una pool de mineria, és a dir, un servei on milers d’ordinadors extreuen bitcoins junts i es reparteixen la recompensa. Ja el gener del 2026 , familiars de morts l’11 de setembre van reclamar les monedes. Argumenten que LuBian estava lligada a l’Iran, i tenen sentències judicials contra l’Iran. El 12 d’octubre, un dels grups de famílies va tornar al tribunal : segons les seves sentències, l’Iran li deu més de 671 milions de dòlars.
Mentrestant, l’agència estatal de ciberseguretat de la Xina, el CVERC, va acusar els EUA el 2025 d’haver pres les monedes que van desaparèixer de LuBian el desembre del 2020 en una operació de la intel·ligència nord-americana. El Departament de Justícia nega qualsevol irregularitat, però no ha explicat com va obtenir el control de les carteres.
Si el decomís prospera, les monedes ja tenen una destinació òbvia. Un decret presidencial del 6 de març del 2025 va crear una Reserva Estratègica de Bitcoin finançada amb els bitcoins que el govern hagi decomissat definitivament, i li prohibeix vendre’ls.
// Cronologia
- La policia de Londres confisca més de 61.000 bitcoins en el cas de Qian Zhimin
- El Departament de Justícia dels EUA sol·licita el decomís de 127.271 bitcoins en el cas Prince Group
- L’Alt Tribunal de Londres aplica la llei xinesa a les reclamacions dels inversors
- Un tribunal de Tiānjīn anuncia una causa per confiscar els mateixos bitcoins
- El tribunal de Londres permet als inversors apel·lar contra la resolució
Els diners més transparents que ningú no pot tornar
Les criptomonedes tenen fama de ser uns diners on tot es veu. Cada transacció es pot rastrejar, i els investigadors ho aprofiten: els analistes van vincular el tresor nord-americà amb la pool LuBian seguint-ne el rastre a la cadena de blocs. Però una cadena de blocs mostra on ha anat una moneda, mentre que un tribunal fa una altra pregunta: de qui és? Entre els iuans d’un inversor i un bitcoin en una caixa forta de la policia hi ha cases de canvi, intermediaris i anys de temps. Traçar aquesta línia per a cada un de milers de persones és gairebé impossible.
Moltes coses continuen sense estar clares. La resolució de Londres és preliminar, i el tribunal ja ha permès un recurs. Fins i tot si es manté, els experts en dret xinès encara han d’explicar si els inversors tenen algun dret de propietat. Encara no hi ha cap sistema de compensació, i el decomís nord-americà no és definitiu. Pot ser que les víctimes acabin recuperant les seves pèrdues, i que l’Estat es quedi només la diferència. Fins i tot aquesta diferència són milers de milions.
Cosa que fa una aritmètica estranya. La millor inversió de tota aquesta història va ser la decisió d’una estafadora d’aparcar els diners d’altres persones en bitcoins. I qui probablement més en traurà profit és qui no hi va invertir res i es va limitar a passar vuit anys guardant els dispositius confiscats en el seu cas.
