La cartera cripto sense connexió que enviava les seves pròpies claus

El 9 d’octubre de 2026, gairebé 5 milions de dòlars van sortir de tres adreces de bitcoin d’un sol cop. Els diners eren en carteres de maquinari Ledger , uns dispositius que existeixen per una sola raó: evitar que les claus cripto toquin mai internet. Hi ha moltes probabilitats que se n’anessin per una targeta SIM que algú havia amagat dins de la carcassa.

El més estrany no és la quantitat. El propietari dels diners era ell mateix un estafador. L’empresa d’analítica de blockchain Chainalysis el va descriure com una de les víctimes més grans de l’onada de robatoris i va rastrejar d’on havien sortit els seus 60 bitcoins. Pagava la gent perquè escrivís ressenyes falses i, abans de pagar-los el que havien guanyat, els exigia una comissió. El 22 de setembre va moure els beneficis a tres adreces de Ledger. El 9 d’octubre un altre se’ls va endur.

Chainalysis no diu on va comprar els dispositius l’estafador. Però aquell mateix dia Ledger va obrir una investigació sobre les pèrdues que denunciaven compradors del sud-est asiàtic. El 10 d’octubre l’empresa va confirmar que la cartera d’una víctima contenia un implant aliè, i el 13 va explicar exactament què havia trobat: un microcontrolador addicional i un mòdem cel·lular amb eSIM, una targeta SIM soldada directament a la placa. Un dispositiu pensat per viure sense connexió es connectava en silenci a la xarxa i enviava les seves pròpies claus.

Vint-i-quatre paraules en una pantalla

Una cartera de maquinari sembla un llapis USB amb una pantalleta i un parell de botons. A dins hi ha un xip segur que guarda la clau secreta i signa ell mateix les transferències. El teu portàtil o el teu mòbil només li lliura una transacció preparada i la recupera signada. La clau no surt mai del xip, de manera que el programari maliciós del portàtil no hi pot arribar.

L’esquema té una sortida d’emergència de la qual no pot prescindir. Les carteres es perden o es trenquen. Per a aquest cas, durant la primera configuració el dispositiu mostra 24 paraules a la pantalla, i el propietari les copia en un paper.

El secret mestre d’una cartera només és visible en text pla en moments comptats. Normalment és la primera configuració, quan les paraules apareixen a la pantalla, i més rarament la recuperació, quan es tornen a escriure. L’atac està construït al voltant del primer d’aquests moments.

Un telèfon dins de la cartera

El 13 d’octubre, l’equip de seguretat de Ledger, Ledger Donjon, va descriure com funciona l’implant. Un microcontrolador dins de la carcassa vigila el que apareix a la pantalla, descodifica les paraules de la frase llavor i les envia per LTE, l’internet mòbil de sempre, com en un telèfon. No toca ni el xip segur ni el microprogramari, i no altera ni les transaccions ni les signatures. La cartera no nota res. Continua guardant fidelment la seva clau, mentre les 24 paraules que permeten reconstruir-la fa temps que són en mans d’estranys.

Per això la comprovació oficial d’autenticitat no serveix de res aquí. Segons Ledger, la seva funció Genuine Check no pot detectar components afegits mentre el xip segur original sigui al seu lloc. Comprova el xip. No pas els seus veïns.

No eren aficionats. En la primera variant, els investigadors de Tibane Labs hi van trobar un microcontrolador STM32, una eSIM de 2 per 2 mil·límetres i un mòdul de ràdio blindat. Per fer-hi lloc, la bateria original s’havia substituït per una de més petita que alimentava tant la cartera com l’«espia». En la segona variant les marques dels xips havien estat rascades i la placa estava encaixada sota la pantalla, allà on normalment hi ha una coixinera d’escuma. Era una placa flexible fabricada en sèrie, com en una fàbrica, no pas soldada a mà en una taula de cuina.

Una botiga amb el rètol correcte a la porta

Ledger vincula cada pèrdua confirmada a un sol venedor, CryptoBilis, un detallista de Malàisia. No era un revenedor qualsevol d’un mercat de segona mà: a 9 d’octubre figurava com a revenedor oficial de Ledger a Indonèsia, Malàisia i les Filipines. La investigació encara no ha establert qui va obrir les caixes ni on, pel camí de la fàbrica o en un magatzem.

Però la història no es va quedar a Àsia. A Alemanya un client corrent va comprar una cartera a MediaMarkt, una gran cadena d’electrònica de consum, i hi va trobar un «espia» a dins. No va perdre diners, i la cadena va retirar Ledger de les botigues i del web. Mark Karpelès, l’antic cap de l’exchange Mt. Gox, va escriure que havia trobat un implant en una Ledger Flex comprada en una botiga de l’aeroport de Singapur, tot i que Ledger no va confirmar cap vincle entre aquest dispositiu i CryptoBilis. La mateixa Ledger va demanar als venedors de sis països del sud-est asiàtic i de Hong Kong que retiressin les carteres dels prestatges fins que s’acabin les comprovacions.

Ningú sap quant s’ha robat en total. Segons el recompte d’investigadors que treballen sota els noms de tanuki42 i Specter, entre 72 i més de 86 milions de dòlars han anat a parar a adreces sospitoses. Ledger diu clarament que aquestes xifres vénen de tercers i que no les ha verificat. Tether emet dòlars digitals, coneguts com a estables (stablecoins), i pot congelar les seves pròpies monedes que siguin a l’adreça d’un altre. Va congelar 10 milions de dòlars vinculats al robatori. De moment és l’única suma amb nom que algú ha aconseguit aturar pel camí.

Una clau que no es pot canviar

A Ledger, la comprovació d’autenticitat va passar per alt una placa de circuits addicional. A Keystone, un altre fabricant de carteres de maquinari, els lladres es van endur la clau mateixa que hi ha darrere d’aquesta comprovació. El 20 d’octubre un atacant va entrar al web de l’empresa per una vulnerabilitat d’una eina externa de monitoratge de dades. Keystone va informar que havien quedat exposades les dades de gairebé 26.000 compradors del 2024 al 2026: noms, dades de contacte, adreces d’enviament i contingut de les comandes. Les frases llavor i les claus de les carteres, diu l’empresa, no es van veure afectades.

Una llista d’adreces de casa de gent que ha comprat un dispositiu per guardar cripto ja és perillosa per si sola. A França, uns lladres ja es presenten a casa d’aquestes persones , i obtenen les pistes justament de bases de dades filtrades com aquesta. Part dels registres no haurien d’haver existit. Segons la política de la mateixa Keystone, s’havien d’eliminar al cap de 180 dies, però l’eina automàtica d’esborrat es va espatllar. Ningú se’n va adonar. «No hem complert el nostre compromís d’esborrar les dades dels clients a temps, i n’assumim la responsabilitat», va escriure l’empresa.

La segona pèrdua és pitjor. L’atacant també es va endur una clau que s’incorpora a cada dispositiu a la fàbrica perquè pugui demostrar que és autèntic durant una comprovació en línia. Aquesta clau no es pot canviar en les carteres ja fabricades. Això vol dir que una falsificació que la dugui passaria justament la comprovació pensada per enxampar-la.

Keystone ha decidit destruir 18.835 dispositius sense vendre, ha suspès els enviaments i ha passat la botiga en línia a reserves. Les carteres lliurades abans del 20 d’octubre es poden fer servir sense problemes si superen l’autenticació, assegura l’empresa. Qui hagi rebut una cartera després d’aquesta data hauria de fer-la revisar abans més a fons. Keystone també adverteix que mai enviarà missatges demanant als clients que tornin un dispositiu o que migrin els seus fons: aquests missatges són d’estafadors.

Una cadena en què cal confiar

Els fabricants responen de maneres diferents. Trezor no va trobar cap dispositiu seu manipulat, però a partir de l'1 de gener de 2027 redueix la seva xarxa de revenedors, i algunes botigues perdran el dret de vendre les seves carteres. OneKey ha deixat CryptoBilis com a soci i substitueix gratuïtament les seves carteres comprades allà entre l'1 de març i el 13 d’octubre de 2026.

Ledger aconsella no configurar de cap manera els dispositius de CryptoBilis. Els qui ja en tenen haurien de moure els fons a una cartera nova amb una frase llavor nova i no introduir mai les paraules antigues en un dispositiu sospitós. Ledger afirma que els seus propis servidors i la venda directa no es van veure compromesos, i de moment res no ho desmenteix. D’aquí la conclusió més pràctica: el camí més segur és comprar directament al fabricant i no configurar mai una cartera d’origen dubtós.

Encara es desconeixen moltes coses. No s’ha revelat el nombre de víctimes, i no s’ha trobat qui va soldar les plaques. Tampoc no és clar fins on es van estendre els dispositius manipulats més enllà d’un sol venedor.

Changpeng Zhao, cofundador de Binance, va escriure el dia dels primers informes que l’autocustòdia comporta responsabilitats afegides. Però els clients de CryptoBilis havien comprat les carteres a un venedor oficial, i per molta cura que haguessin tingut no haurien pogut detectar una placa amagada sota la pantalla.

La cartera de maquinari prometia al seu propietari que ja no hauria de confiar en un exchange ni en un banc. L’octubre va demostrar que la confiança no havia desaparegut, sinó que s’havia desplaçat: ara has de confiar en la fàbrica, el magatzem, la botiga i el missatger que van tenir la caixa a les mans abans que tu.