Els seus diners encara eren dins del caixer de bitcoins. El tribunal els va regalar

Els diners de Carrie Carlson no havien arribat a marxar mai. El feix de bitllets encara era dins el calaix d’una màquina de bitcoins d’una benzinera de Cedar Rapids, a Iowa, quan els ajudants del xèrif del comtat de Linn el van confiscar. Al febrer del 2024 un home que deia ser del servei informàtic Geek Squad l’havia trucat i li havia manat que posés a recer els seus diners dels comptes «compromesos» passant-los a una cartera digital. Ella va ficar 14.100 dòlars a la màquina i va enviar els bitcoins a l’adreça que ell li va dictar.

Els diners van aparèixer, i tothom sabia de qui eren. Tot i això, al maig del 2025 el Tribunal Suprem d’Iowa va dictaminar que els bitllets no havien d’anar a parar a Carlson, sinó al propietari de la màquina, Bitcoin Depot. L’operació s’havia completat, i l’empresa no tenia manera de saber que la dona actuava sota coacció. El tribunal va comparar l’avís d’estafes de la pantalla del caixer amb la lletra petita d’un envàs: parla d’un risc general, no del fet que aquesta dona en concret actuava pressionada.

Els fiscals d’Iowa asseguren que de cada 100 dòlars que passaven per les màquines de Bitcoin Depot a l’estat, 98 eren de víctimes d’estafes. Un any després de la sentència, cap de les màquines de l’empresa no funcionava. El 2026 els Estats Units van començar a desmuntar els caixers de bitcoins: tres estats els han prohibit del tot, les ciutats els fan fora dels comerços un darrere l’altre i el principal operador ha fet fallida. Aquest és el dossier d’una màquina que va néixer com a joguina d’entusiastes en una cafeteria i va acabar convertida en la caixa registradora preferida dels estafadors telefònics.

Una barreta de xocolata d’una màquina expenedora

El primer caixer de bitcoins del món va entrar en servei el 29 d’octubre del 2013 a la cafeteria Waves, al centre de Vancouver. El va posar en marxa l’empresa nord-americana Robocoin amb els Bitcoiniacs locals, i la proposta era fàcil d’entendre: comprar criptomoneda en un parell de minuts, sense banc ni casa de canvi, com qui compra una barreta de xocolata a una màquina expenedora. Això sí, era més estricte que les d’ara: escanejava el palmell de la mà i el document d’identitat del client i no admetia més de 3.000 dòlars al dia. El primer dia va fer 81 intercanvis per valor de 10.000 dòlars . Per a un terç d’aquells clients, va ser el primer bitcoin de la seva vida.

D’allà, les màquines van passar a les benzineres i a les botigues de conveniència. El model es va fixar de seguida: la botiga cobra el lloguer, l’operador es queda un percentatge de cada operació i el client paga per no haver de parlar amb ningú. A finals del 2025 els Estats Units tenien 30.617 caixers de bitcoins , més que la resta del món plegada.

Una caixa registradora sense finestreta de reclamacions

La màquina és més simple que una cafetera. Acostes al lector un codi QR amb l’adreça d’una cartera cripto, fiques els bitllets i, al cap de pocs minuts, els bitcoins van a parar a aquesta adreça. No hi ha botó de cancel·lar. Una transferència bancària es pot impugnar, un pagament amb targeta es pot reclamar, i un banc té un equip antifrau que a vegades aconsegueix aturar els diners. La caixa de la benzinera només té una pantalla, una ranura per als bitllets i un telèfon d’atenció.

Aquesta comoditat surt cara. El fiscal general d’Iowa denuncia que Bitcoin Depot es quedava un 23 % de l’import i la rival CoinFlip un 21 %. La demanda del districte de Colúmbia contra l’operador Athena Bitcoin descriu comissions amagades de fins al 26 % . Les grans plataformes d’intercanvi cobren als compradors una fracció mínima d’això.

Per a un client honest, és només una casa de canvi carísima. Per a un estafador, és ideal: la víctima no ha d’entendre res de criptomonedes, ni instal·lar cap aplicació, ni obrir cap compte. N’hi ha prou de retirar efectiu, anar a la botiga més propera i mostrar al telèfon la imatge que algú li ha enviat.

Una trucada de «la policia»

Els guions varien; el final, no. A l’octubre del 2026 la cadena de televisió WRAL va explicar el cas d’una dona del comtat de Johnston, a Carolina del Nord. Uns trucadors que es feien passar per policies locals li van dir que un ingrés en un caixer cripto garantiria el seu «alliberament». Ella va introduir milers de dòlars en una màquina d’una benzinera. Quan els trucadors en van exigir 4.000 més, va respondre que ja no li quedava res. La línia es va tallar, i va entendre que els havia lliurat gairebé tots els seus estalvis.

El 2024, una dona de 63 anys del comtat d’Allen, a Ohio, va veure una finestra emergent que avisava que l’ordinador havia estat pirateat. Va trucar al número de la pantalla i va parlar amb «Microsoft», que li va manar convertir efectiu en criptomoneda en un caixer. Va tenir sort: els investigadors de l’Oficina d’Investigació Criminal de l’estat van rastrejar i congelar els fons, i a l’octubre del 2026 li’n van tornar els 15.300 dòlars sencers . Des del 2024, l’oficina ha ajudat en 309 casos semblants, amb 5,6 milions de dòlars en joc, gairebé 19.000 dòlars per víctima de mitjana.

El panorama general ve d’un comunicat d’interès públic de l’FBI sobre el 2025. L’agència compta les queixes en què va intervenir un caixer dins l’estafa, de manera que una part d’aquests diners potser també s’ha mogut per altres vies.

Els més grans de 50 anys no necessitaven entendre res de criptomonedes: segons descriu l’FBI, els estafadors guien les víctimes pas a pas per retirar efectiu, trobar un caixer i ingressar-hi els diners.

Quina part dels diners és honesta

La discussió de fons sobre aquestes màquines és aquesta: és una casa de canvi que els estafadors utilitzen de tant en tant, o una caixa d’estafadors que de tant en tant fa servir gent honesta? Els fiscals que han intentat fer els números es decanten per la segona opció.

Els fiscals d’Iowa van arribar a aquells 98 de cada 100 dòlars de Bitcoin Depot en les demandes que la fiscal general de l’estat, Brenna Bird, va presentar contra Bitcoin Depot i CoinFlip al febrer del 2025. Segons el recompte de l’acusació, els habitants d’Iowa van perdre més de 20 milions de dòlars amb les seves màquines en menys de tres anys. Pel que fa a CoinFlip, segons el mateix recompte , els diners de les víctimes representaven gairebé 95 de cada 100 dòlars.

Al districte de Colúmbia, els fiscals van esbossar el perfil de la víctima típica de l’operador Athena Bitcoin. La meitat tenien més de 71 anys, i la meitat d’aquestes operacions els havien costat més de 8.000 dòlars cada cop. Les estafes, asseguren els fiscals, van aportar el 93 % dels diners dipositats en aquestes màquines durant els cinc primers mesos. A Albuquerque, la regidora Stephanie Telles va xifrar la dada de la seva ciutat en al voltant del 90 % .

Una precisió important: són xifres de l’acusació, i cap tribunal no les ha confirmat encara. Els operadors s’hi oposen. CoinFlip va dir que filtra les transferències amb anàlisi de la cadena de blocs, mostra advertències i fa campanyes educatives. Circle K, les botigues de la qual allotjaven màquines de Bitcoin Depot, va dir als periodistes que les estafes comencen fora de les seves botigues. Els seus empleats en van veure una altra cara. L’ICIJ i la CNN van parlar amb 17 empleats de Circle K que havien vist estafes en directe durant el seu torn i que a vegades havien intentat aturar-les. Debbie Joy, sotsencarregada a Port Orange, a Florida, va rebre fins i tot un premi per haver interromput una estafa en ple procés. La norma de la cadena, tal com ella la resumeix: «No és la nostra màquina, no és el nostre problema». I, segons els informes policials, a vegades els mateixos dependents en van ser les víctimes: els van convèncer que traguessin diners de la caixa forta de la botiga i els fiquessin a la màquina.

Reemborsament, prohibició o deixar-ho córrer

La primera resposta dels estats és obligar els operadors a tornar els diners. La llei d’Arizona és en vigor des del 26 de setembre del 2025: si un client nou denuncia una estafa en un termini de 30 dies, l’operador li reemborsa tot l’import més les comissions. A l’agost del 2026, 35 persones havien recuperat 171.332 dòlars , uns 4.900 dòlars cadascuna. Una llei semblant va entrar en vigor a Alabama l'1 d’octubre del 2026 : els clients nous ho recuperen tot amb les comissions, i els que ja eren clients, la meitat. Carolina del Nord també va aprovar una llei amb límits, però no s’aplicarà fins a l'1 de gener del 2027. Arriba massa tard per a la dona del comtat de Johnston.

La segona resposta és la prohibició. Indiana va ser el primer estat que va il·legalitzar del tot els caixers cripto, tot i que el projecte havia començat com un modest conjunt de normes per als operadors. A Tennessee, instal·lar un caixer és ara un delicte, i un jutge federal es va negar a suspendre la llei quan CoinFlip la va demandar. Minnesota va ordenar que les màquines apagades fossin retirades de les botigues abans de final d’any. Les ciutats han seguit el mateix camí: Albuquerque va donar als operadors 45 dies per retirar-les, i el consistori de Saint Paul també va votar a favor de la prohibició.

Allà on un estat calla, la baralla la resolen els tribunals. I allà, com va mostrar el cas de Carlson, els operadors tenen el terreny més ferm.

La màquina se’n va, el telèfon es queda

Al maig del 2026 Bitcoin Depot, el principal operador d’aquestes màquines del món, es va declarar en fallida i va desconnectar tots els seus 9.700 caixers . El conseller delegat, Alex Holmes, va culpar uns requisits cada cop més estrictes: límits per operació i, en alguns estats, prohibicions directes. L’empresa no va intentar salvar el negoci; la liquiden i la venen a trossos. Durant el primer semestre, el nombre de caixers de bitcoins als Estats Units va caure de 30.617 a 20.237. El país va perdre un terç de la xarxa i va concentrar el 96 % de la davallada mundial.

El frau, en canvi, no ha anat enlloc. Drew Evans, superintendent de l’Oficina d’Aprehensió Criminal de Minnesota, va dir sense embuts que la prohibició no eliminarà el frau, perquè els delinqüents continuen buscant noves maneres d’arribar als diners dels altres. Els contraris a la prohibició a Saint Paul n’advertien un altre efecte: la ciutat perdria de vista el que passa, i les operacions simplement es traslladarien a màquines de les poblacions veïnes. La trucada de «la policia» continua sonant a les mateixes sales d’estar. El que canvia és l’adreça on envia algú amb un feix de bitllets.

La màquina de Vancouver venia una idea senzilla: comprar bitcoins ha de ser tan fàcil com comprar una barreta de xocolata. Tretze anys després, resulta que aquesta facilitat és el que més valora qui compra bitcoins amb les mans d’un altre. No necessita cap pirata informàtic ni cap còmplice dins d’un banc. Li basta una caixa a la benzinera que accepta efectiu i no el pot tornar. Les caixes se les enduen, i l’esquema que les necessitava ja en busca una de nova.