Binance va perdre 6.000 milions de dòlars i un botó de congelació en va salvar quasi la meitat

A les 20:20:59 UTC del 29 d’octubre de 2026, una transacció amb una comissió de 14,46 dòlars va arribar a la xarxa Ethereum. No movia ni un cèntim: el camp de valor marca zero. Aquell mateix dia, l’atacant havia assajat l’esquema amb carteres pròpies, movent entre 2 i 6 dòlars cada cop. Tres minuts i mig després, 167.464 èters i 1.600 milions de dòlars en stablecoins USDT van sortir d’una cartera calenta de Binance que els analistes coneixen com a Binance 14. L’endemà al matí, l’exchange xifrava el dany en uns 6.300 milions de dòlars. Els analistes externs, de moment, en compten menys: entre 5.300 i 5.900 milions. El rècord anterior, el robatori a l’exchange Bybit el febrer del 2025, va ser d’uns 1.500 milions.

Però la xifra no és el més estrany. Quasi la meitat del botí, uns 3.000 milions, es va aturar en qüestió d’hores. No ho va fer la policia, ni «la mateixa cadena de blocs», sinó un grapat d’empreses que tenen un botó de congelació. Les criptomonedes es van inventar precisament perquè ningú no en tingués cap.

Un poder notarial de catorze dòlars

Un exchange guarda els diners dels clients en dos tipus de carteres. Les fredes són fora de línia i custodien la reserva principal. Les calentes estan sempre connectades: per elles passen les retirades diàries, així que sempre tenen un saldo de treball. A l’exchange més gran del món, aquest saldo es compta en milers de milions.

La clau de l’atac va ser una funció anomenada EIP-7702. Va arribar a Ethereum el 7 de maig del 2025 amb l’actualització Pectra. Dit en poques paraules, és un poder notarial: una cartera corrent autoritza un programa extern a actuar en nom seu. Es va pensar per comoditat, per agrupar diverses accions en un sol clic o perquè algú altre pagui la comissió. Només la cartera mateixa pot signar aquesta autorització, i continua vigent fins que el propietari la revoca.

La transacció de 14,46 dòlars era justament una autorització així. En portava 50, i cadascuna cedia Binance 14 a un programa «escombrador» que l’atacant havia desplegat quatre hores abans. N’hi va funcionar una de cinquanta. Imagineu un talonari on l’autorització només val per a un taló amb un número concret. Una cartera calenta en fa de «talons» sense parar, així que el número següent és difícil d’endevinar. Cinquanta signatures seguides semblen una manera d’assegurar que alguna encerti.

L’escombrador va buidar Binance 14 en una sola operació i hi va deixar 1 èter. Durant els 12 minuts següents, els diners d’altres deu carteres calentes de l’exchange, repartides en quatre xarxes, van fluir cap a la mateixa adreça. Així ho va reconstruir Blockaid, una empresa de seguretat blockchain.

Com va aconseguir l’atacant la signatura de la cartera encara no està clar. Segons el relat preliminar de Binance, tot va començar amb un portàtil compromès d’un enginyer de DevOps, el tipus d’empleat que s’encarrega dels servidors i del desplegament de programari. Des d’aquest portàtil, l’intrús va arribar a un contenidor de serveis i hi va enviar retirades no autoritzades. L’exchange assegura que no ha trobat indicis que s’hagi filtrat cap clau privada de cap cartera. Si és així, el lladre no va haver de robar cap clau: va aconseguir que el sistema de l’exchange signés l’autorització per ell.

El botó que el bitcoin no té

USDT i USDC són el que s’anomena stablecoins. Són dòlars digitals emesos per dues empreses privades, Tether i Circle, i cadascuna promet canviar el seu token per un dòlar. Hi ha una característica de què es parla poc: l’emissor pot bloquejar qualsevol adreça de la xarxa. Als termes d’USDC, Circle es reserva expressament el dret de bloquejar les transferències cap a una adreça i des d’aquesta. Tether té la mateixa capacitat.

Aquella nit ho van fer. El conseller delegat de Tether, Paolo Ardoino, va escriure que l’empresa havia congelat més de 1.567 milions d’USDT. El de Circle, Jeremy Allaire, va dir que s’havien bloquejat més de 800 milions d’USDC, en coordinació amb les forces de l’ordre. Ripple va aturar uns 200 milions de la seva stablecoin, i World Liberty Financial, uns 27 milions. Fins i tot Arbitrum, una xarxa que sol descriure’s com a descentralitzada, va congelar 74,56 milions de tokens ARB per decisió del seu Consell de Seguretat.

L’èter i el bitcoin eren una altra història. Cap emissor, cap botó. L’empresa d’analítica Glassnode en va comptar 17.985 de bitcoins entre els actius robats, uns 1.450 milions de dòlars. L’èter del primer buidatge també es va quedar a l’atacant. Ningú al món no pot revertir una transferència signada amb la clau correcta. Per a un lladre, aquesta és la millor virtut del bitcoin. Binance encara no ha explicat com va arribar l’atacant a les carteres de bitcoin separades de l’exchange. La teoria del contenidor de serveis, en què el mateix sistema signava les retirades, ho explicaria.

Un salvador amb dret de veto

És absurd, de debò. Quasi la meitat del robatori més gran de la història cripto la van aturar eines que la criptomoneda «de veritat» no hauria de tenir. El bitcoin es va comportar exactament com volia el seu creador: una transferència signada és definitiva. Els dòlars digitals es van comportar com un banc.

El botó que va treure al lladre mil cinc-cents milions funciona contra qualsevol. El prem una empresa, no un jutge. Triga minuts. Qui té USDT no posseeix un dòlar en un compte, sinó la promesa de Tether de canviar el token, i aquesta promesa té lletra petita. A molta gent l’intercanvi li semblarà raonable: els bancs també bloquegen transferències sospitoses. Simplement, una stablecoin s’assembla més a un compte bancari que a efectiu a la butxaca, i aquesta nit ho va mostrar millor que qualsevol conferència.

Què significa per als clients de Binance

Segons l’exchange mateix, Binance té més de 335 milions d’usuaris registrats. La nit del robatori va aturar dipòsits i retirades i, el matí del 30 d’octubre, encara no havia dit quan es reprendrien. Yi He, cofundadora de Binance, va prometre que l’exchange «cobrirà totes les pèrdues del pirateig» amb el fons d’assegurança SAFU i amb diners propis. El fundador, Changpeng Zhao, va seguir el robatori gairebé com a espectador. «Sembla un pirateig contra Binance», va escriure a X, tot assenyalant al mateix missatge que ja no dirigeix l’exchange, però que espera que els fons dels usuaris quedin totalment coberts.

Des del febrer del 2026, el fons SAFU es manté en bitcoins: 15.000. Al preu del 30 d’octubre, són uns 1.200 milions de dòlars. Si l’estimació de l’exchange és correcta, la part de la pèrdua que no s’ha congelat, uns 3.300 milions, és gairebé tres vegades més gran. Així que la major part del forat s’haurà de tapar amb diners de l’exchange. Per cert, el fons mateix té menys bitcoins dels que es va endur l’atacant.

Els mercats van reaccionar a l’instant, tot i que els mals resultats de les tecnològiques també hi pesaven. El bitcoin va caure per sota dels 77.000 dòlars, el mínim de sis setmanes. BNB, el token propi de l’exchange, va perdre més d’un 8% en un dia.

Qui ho va fer és un misteri. L’investigador de blockchain ZachXBT i l’empresa Blockaid van assenyalar Corea del Nord com a probable culpable, però ningú no ha atribuït oficialment l’atac. L’FBI sí que va atribuir a Corea del Nord el robatori de Bybit. Segons Blockaid, l’atacant va finançar les primeres operacions amb Tornado Cash, un mesclador que enterboleix el rastre de les transferències. Binance promet una anàlisi tècnica detallada quan es verifiquin els fets.

Durant anys, la comunitat cripto ha discutit si els diners necessiten un botó d’aturada. En una sola nit, un n’ha salvat uns 3.000 milions. Ara el debat probablement es desplaçarà: qui decideix, i amb quines regles, quan s’ha de prémer?