Amazon fa fora els compradors d'IA i Walmart els posa un límit de 50 dòlars

«L’accés continuat d’un agent d’IA no autoritzat infringeix les Condicions d’ús d’Amazon, que els nostres clients han acceptat.» Aquest és el missatge que l’usuari d’X Nic Cruz Patane va rebre durant la nit del 15 d’octubre del 2026, quan va demanar al seu bot basat en Grok que encarregués alguna cosa a Amazon. Va publicar-ne una captura amb una nota breu: els seus bots ja no hi podien fer comandes. El mateix dia, Elon Musk va respondre a les queixes dels propietaris de bots de Grok. Primer va suggerir demanar a Grok que comprés en un altre lloc, ja que hi ha moltes més botigues en línia que Amazon. Després va escriure: «Potser hauríem de muntar un competidor d’Amazon.»

Sis dies després, Walmart va fer el contrari d’Amazon: en comptes de tancar la porta als bots, els va deixar entrar. Un bot de compres tindrà el seu propi perfil dins del compte del propietari, amb el seu propi historial de comandes i un límit de despesa de, posem, 50 dòlars. Mesos abans, Target havia reescrit les seves condicions de manera que una compra feta per un bot compta com una compra feta pel client. I American Express ha promès cobrir els errors dels agents d’IA, amb una pega: si has demanat «el millor», aquesta petició és massa vaga per comptar com a error.

Tres detallistes i una xarxa de targetes han donat tres respostes diferents a una pregunta que fa un any semblava teòrica. Qui paga quan és un programa qui compra?

Deu milions de compradors sense mans

Les botigues tenen motius per afanyar-se. L'8 de setembre del 2026, Meta va llançar Muse als Estats Units , un agent d’IA personal. Un agent és un programa que executa una tasca pas a pas per ell mateix: troba un producte, compara preus, omple el formulari de comanda. Des del primer dia, Muse podia pagar amb Link, de Stripe, en més d’un milió de comerços. Abans de pagar, Muse mostra a la persona una fitxa amb la comanda i el total, i no es mou ni un cèntim sense un «sí».

La demanda va sorprendre fins i tot Meta. A la presentació de resultats del tercer trimestre, Mark Zuckerberg va dir que la primera setmana l’empresa va haver de treballar amb Stripe per pujar els límits de crèdit. Dit en poques paraules, Stripe limitava quants diners podia fer passar Meta pels seus sistemes, i les compres van topar amb aquest sostre en pocs dies perquè els volums eren superiors al que ningú esperava. A l’octubre, més de 10 milions de persones als Estats Units i el Canadà havien configurat Muse, i les compres són el seu ús més habitual. La compra mitjana, segons l’empresa, supera els 200 dòlars, tot i que això inclou reserves de viatges.

En altres paraules, les botigues més grans dels Estats Units tenen de sobte una multitud de clients que mai no miren els prestatges, mai no passen per davant d’un anunci i mai no cliquen un bàner. Cada botiga va haver de decidir si els deixava entrar.

Amazon tanca la porta

Amazon va ser la primera a moure’s, i la que ho va fer amb més duresa. Cap al 20 de setembre del 2026 va bloquejar Muse , i els usuaris de Muse van rebre el mateix missatge d’«agent d’IA no autoritzat». Amazon té tres queixes: Meta no va avisar, l’agent no s’identifica com a agent i, segons Amazon, desa les credencials dels clients. Meta respon que Muse no veu les contrasenyes ni els mitjans de pagament i que fa servir les credencials d’un emmagatzematge segur sense veure-les. A mitjans d’octubre, els propietaris de bots basats en Grok es queixaven del mateix missatge, tot i que Amazon no ha confirmat que bloquegi Grok.

La base legal és més fràgil del que sembla. El novembre del 2025, Amazon va demandar Perplexity pel seu bot de compres Comet, acusant-lo de pirateria. El març del 2026, un tribunal inferior va prohibir a Comet entrar als comptes dels compradors, però el 4 d’agost un tribunal d’apel·lació va aixecar la prohibició , raonant que és la persona qui entra a la botiga i que el bot és una mena de navegador seu.

Així que Amazon es recolza ara sobretot en les seves pròpies condicions d’ús, que inclouen un apartat sobre agents: un bot s’ha d’identificar i no ha d’amagar que és un bot. Hi ha certa ironia en tot plegat. L’abril del 2025, la mateixa Amazon va començar a provar Buy for Me , una funció d’IA que compra productes als llocs web d’altres marques sense que el comprador surti de l’aplicació d’Amazon. Els agents externs queden fora d’Amazon, mentre que l’agent d’Amazon compra a casa dels altres.

Walmart dona al bot una cartera amb corretja

El 21 d’octubre, Walmart va exposar el seu enfocament . L’empresa és franca sobre el problema: avui un agent inicia sessió amb les credencials del client, i les seves comandes es barregen tant amb les de la persona que ningú no les pot distingir. Si el bot gasta de més, és difícil fins i tot esbrinar qui ha premut el botó.

La solució es diu Agent Profiles. Cada agent rep un perfil separat dins del compte del client, amb el seu propi historial de comandes. Per defecte, el client aprova cada compra, però pot fixar-hi un límit; els exemples de Walmart són 50, 100 i 200 dòlars. Walmart encara no ha dit si un límit s’aplica a una sola comanda o a una setmana o un mes. L’agent mai no veu les dades de la targeta i no pot afegir ni canviar mitjans de pagament, i la botiga pot demanar aprovació fins i tot dins del límit. Un perfil es pot eliminar en qualsevol moment, i els agents que incompleixin les normes seran bloquejats.

Els bots entraran per una entrada a part, de moment només per invitació, i els perfils de client s’han promès per al mes vinent. Walmart no ha dit quins agents s’admetran al llançament.

Target: el que compra el bot, ho has comprat tu

Target va agafar una tercera via ja a la primavera. El 22 de març del 2026 va actualitzar les seves condicions per a una integració amb Gemini, de Google: pots demanar a Gemini en un xat que compri alguna cosa a Target, i el bot fa la comanda ell mateix. L’agent es considera «autoritzat» un cop li has donat permís per actuar en nom teu. Segons les noves condicions , les seves compres es «consideren transaccions autoritzades per tu», encara que el resultat no coincideixi amb el que volies. Target també diu que no pot garantir que un agent actuï exactament com tu vols en totes les circumstàncies. Revisar què ha fet l’agent i denunciar sense demora qualsevol cosa sospitosa és feina del client.

Target ha dit que el seu assistent no compra res sense l’aprovació del client i que aquestes comandes segueixen la política de devolucions habitual. Tot i així, segons el contracte, l’error del bot és problema de l’humà.

Qui reemborsa la paraula «millor»

Els bancs i les xarxes de targetes també busquen respostes. El 14 d’abril del 2026, American Express va anunciar una protecció per a les compres fetes per agents. Les condicions: l’agent està registrat a Amex, i la intenció de compra autenticada del titular de la targeta acompanya la comanda. En aquest cas, l’empresa promet protegir els clients dels càrrecs causats per un error de l’agent.

La lletra petita és on la cosa es posa interessant. A la seva pàgina del programa , Amex mateixa diu que les reclamacions poden no ser possibles quan la intenció de compra és subjectiva o no verificable, i en dona dos exemples: «millor» i «molt bonic». El primer pas, «quan sigui possible», és una devolució al comerç, i només després una reclamació a Amex. Les condicions completes i la llista d’agents registrats s’han promès per més endavant, i tot el programa encara es descriu en futur. La columnista de Finextra Maren Solberg va assenyalar que les peticions vagues són just on els agents s’equivoquen, i ho va posar al titular : Amex pagarà els errors dels agents, tret dels casos en què els agents realment s’equivoquen.

Si un agent tria la talla equivocada o demana deu paquets en lloc d’un, l’error és a la comanda mateixa. Però la gent rarament dona a un bot un codi de producte exacte. Imagina-ho: demanes «uns bons auriculars per menys de 100 dòlars», el bot tria el model amb les millors ressenyes, i tu necessitaves cancel·lació de soroll. Per a Amex això no és un error de l’agent, perquè «bons» no es pot verificar. Aquestes són les disputes que la protecció esquiva.

Els compradors semblen intuir la pega. L’informe del 2026 de l’empresa de pagaments Worldpay va enquestar persones de set països. Entre els qui estan oberts a comprar amb IA, el 80 % donaria a un agent algun paper en el pagament, però el 59 % encara vol aprovar ells mateixos cada compra. És un arranjament estrany: el programa fa tota la feina, i l’últim clic continua sent d’una persona. Mentre «el millor» no compti com a error d’un bot, la gent fa bé de reservar-se el botó del «sí». Se’l donaries al programa, sabent que igualment respondràs del seu gust?