// Contingut
Al món es van vendre uns 173 milions de mòbils de menys de 100 dòlars el 2025, segons IDC . Són primers telèfons: per a un adolescent, per als pares grans, per a qui es connecta a internet per primera vegada. Els analistes els compten com a enviaments, és a dir, els telèfons que els fabricants fan arribar a botigues i operadors. El segon trimestre del 2026, els enviaments de mòbils barats van caure gairebé un 60%. La demanda no s’ha esfumat. El que ha desaparegut és la memòria amb què es fabriquen: se l’han quedada els centres de dades d’IA.
L’escala es veu fàcilment. L’accelerador B300 de Nvidia, el cavall de batalla dels servidors d’IA actuals, porta 288 GB de memòria . Això és tanta RAM com 72 mòbils econòmics de 4 GB cadascun. I per al telèfon, la memòria ja és la despesa més gran: en els models de menys de 200 dòlars representa gairebé el 60% del cost de tots els components, calcula Omdia. La pantalla, la càmera, la bateria i la carcassa junts costen menys que els xips de memòria.
// Un any de memòria per a la IA
Tres fàbriques per a tot el planeta
La memòria de treball de gairebé tot, des dels portàtils fins a les neveres amb pantalla, surt en pràctica de tres empreses. Samsung, SK Hynix i Micron controlen plegades al voltant del 90% del mercat mundial. Durant l’últim any, les tres han redirigit la gran majoria de la producció cap als centres de dades d’IA en lloc de l’electrònica de consum, va explicar a Rest of World Ramon Llamas, director d’investigació de dispositius mòbils d’IDC. La lògica és senzilla: els centres de dades paguen més i s’enduen tot el que les fàbriques poden produir.
Els acceleradors d’IA necessiten un tipus especial de memòria anomenat HBM, de l’anglès High Bandwidth Memory. Els seus xips s’apilen en una torre i es col·loquen just al costat del processador perquè les dades hi circulin més de pressa. El problema és que l’HBM és golosa. Cada gigabyte consumeix a la fàbrica aproximadament el triple de silici que un gigabyte de DDR5 corrent: la mateixa oblia dona una tercera part dels bits. Micron ho anomena proporció de tres a un. Cada gigabyte que va a un centre de dades en treu tres del pla per a dispositius de consum.
Quants mòbils caben en un accelerador
Ara, uns càlculs al dors d’un sobre. Agafem un «mòbil de 100 dòlars» típic. El Redmi A5, amb 4 GB de RAM i 128 GB d’emmagatzematge, es venia a les Filipines el 2025 per 4.099 pesos, uns 74 dòlars.
Per capacitat, són els mateixos 72 telèfons, però si apliquem la proporció de tres a un, el xip gasta tant de silici com uns 216 mòbils econòmics. Un servidor estàndard en porta vuit, d’aquests acceleradors: uns 2,3 TB de memòria en total, o silici per a més de 1.700 mòbils. I un centre de dades es construeix amb milers de servidors, no amb un.
Les hipòtesis d'aquesta estimació
- Els mòbils fan servir memòria LPDDR, mentre que la xifra de tres a un de Micron compara l’HBM amb la DDR5. Per a la memòria mòbil la proporció pot ser una mica diferent, així que cal prendre el resultat com un ordre de magnitud.
- 4 GB de RAM és el màxim dels models barats; alguns en porten 3 GB, cosa que faria pujar encara més el nombre de telèfons.
- No es compta l’emmagatzematge flaix (aquells 128 GB), tot i que també s’ha encarit.
Els números són aproximats; la conclusió, no. La memòria ara és escassa, i qui la fabrica decideix a qui va: a un gegant del núvol que paga el màxim o a l’assemblador d’un mòbil de 74 dòlars amb un marge de cèntims.
Qui paga la IA dels altres
Un telèfon com el Redmi A5 no pot ser igual el 2026. El fabricant té dues opcions: apujar el preu o rebaixar les prestacions. Els analistes de Counterpoint observen que les marques fan les dues coses: menys emmagatzematge, càmeres més simples i, en alguns trams de preu, el retorn de models només 4G en lloc de 5G. «Fabricar mòbils d’entrada de gamma s’està tornant antieconòmic», va dir a CNBC Bryan Ma, vicepresident d’IDC.
Així, el telèfon del primer pas en línia d’algú s’encareix perquè una altra persona xerra amb una xarxa neuronal. El cop el reben sobretot els qui tenen menys diners. L’associació d’operadors mòbils GSMA calcula que, a finals del 2025, per al cinquè més pobre de la població dels països de renda baixa i mitjana, un mòbil bàsic ja costava gairebé mig mes d’ingressos: el 44%. A l’Àfrica subsahariana, tres quarts: el 76%.
Els preus pugen arreu, però no per igual. Els models existents s’han encarit aproximadament un 15% des de començaments del 2026, segons el mateix seguidor de preus de Counterpoint, i els nous arriben un 25% més cars que els de l’any passat. L’alça es nota més als mercats sensibles al preu: a l’Índia, els telèfons han pujat un 21%.
En comparació, als Estats Units els preus només han pujat un 5%, però el segment barat també s’hi ha reduït en gairebé dos terços. Les vendes de mòbils de menys de 100 dòlars van caure un 64% el segon trimestre del 2026: algunes marques han deixat d’enviar-los i d’altres n’han apujat el preu.
Encara no s’ha tocat fons
El tercer trimestre del 2026 va marcar la ratlla. Els enviaments mundials de mòbils van caure un 22%, fins a 255,3 milions d’unitats , el pitjor resultat dels registres d’IDC. Les marques xineses que vivien dels models barats van ser les més afectades. Nabila Popal, directora sènior d’investigació de dispositius d’IDC, creu que el mercat encara no ha tocat fons. IDC no espera una recuperació abans del 2028, i per a tot el 2026 preveu una caiguda del 16,7% , fins a poc més de mil milions de telèfons.
Hi ha un petit consol. La memòria s’encareix més a poc a poc: segons IDC, el tercer trimestre els costos van pujar un percentatge «de dos dígits baixos» respecte al trimestre anterior, davant del 50% al 100% per trimestre d’abans. Ja al setembre, Bryan Ma va advertir a CNBC que una desacceleració no seria un retrocés: si l’escassetat s’alleuja, els preus deixaran de pujar tan de pressa, però no tornaran a baixar. La mateixa escassetat també afecta els ordinadors: els enviaments mundials de PC van caure un 21% el tercer trimestre.
El mòbil de 40 dòlars encara viu sobre el paper
La indústria sap què perd. El març del 2026, la GSMA i sis grans operadors van anunciar un pilot de telèfons 4G de 30 a 40 dòlars a sis països africans: la RDC, Etiòpia, Nigèria, Ruanda, Tanzània i Uganda. L’anunci mateix reconeixia que la memòria cara fa difícil arribar a un preu tan baix, i demanava als governs que eliminessin aranzels i impostos als mòbils d’entrada de gamma. De moment no hi ha notícies que aquests telèfons ja es venguin.
Hi ha en joc molt més que el mercat dels aparells. Rest of World calcula que el camí cap a internet d’uns 800 milions de persones està ara en perill: la GSMA preveu que el 2030 estiguin connectades al mòbil, però el telèfon barat amb què havien d’arribar-hi desapareix dels aparadors.
