Els servidors d'IA desapareixen de les autopistes dels EUA, sobretot per frau

A principis de juny del 2026, un remolc amb uns 13 milions de dòlars en equips de servidors avançava cap a l’est per una autopista dels Estats Units, rumb a Fayetteville, a Geòrgia, on hi ha un dels complexos de centres de dades més grans del país. La càrrega anava ben custodiada: darrere seu la seguia un cotxe sense distintius amb policies contractats com a escorta. En algun punt de la interestatal, un altre vehicle va envestir aquell cotxe, l’escorta es va aturar i el remolc va continuar. Més tard va aparèixer en un solar. Els palets amb els servidors ja no hi eren.

«L’accident no va ser cap accident», va dir a NBC News Gerardo Pachuca, investigador privat de robatoris de càrrega. Poc després va tornar a passar, aquesta vegada amb una càrrega de 10 milions de dòlars destinada a Texas: van envestir l’escorta i el GPS del remolc va començar a informar de coordenades falses. Segons els experts del sector i els investigadors consultats per NBC, des de juny han desaparegut de les carreteres dels Estats Units equips per a centres de dades per valor de més de 100 milions de dòlars.

L’envestida sembla una escena de pel·lícula d’acció, i tots els mitjans n’han fet el titular. Però en aquesta història és l’excepció. Normalment, les càrregues se’n van sense fer soroll. Els lladres no persegueixen el camió. Algú els el lliura, amb uns papers impecables.

Lingots d’or sobre palets

Per què, de sobte, els servidors? Perquè ara són una de les concentracions de valor més grans que mai han rodat per una carretera qualsevol. Un sol rack de servidors d’IA de gamma alta costa uns 3 milions de dòlars, segons Overhaul, una empresa que fa el seguiment dels enviaments i ven serveis per protegir-los. Un tràiler estàndard carregat d’aquests racks és una càrrega de vuit xifres. Fins que no queda cargolada en una sala de dades, aquesta fortuna viatja per les mateixes carreteres que els mobles i els refrescos.

Keith Lewis, responsable d’operacions de l’empresa d’anàlisi de riscos Verisk CargoNet, va comparar aquesta càrrega amb lingots d’or i va dir que és molt més fàcil de robar que atracar un banc. Almenys, els lingots d’or solen viatjar en furgons blindats.

No són només GPU. Les llistes de material robat inclouen servidors complets, mòduls de memòria, discos, encaminadors i cablatge de fibra i de coure. La memòria s’ha encarit perquè els centres de dades en compren moltíssima, i el preu més alt l’ha convertida també en un objectiu més atractiu per al mercat negre. Els robatoris d’equips, xips i components per a centres de dades han pujat un 34 % des del 2024, i l’informe del 21 d’octubre d’Overhaul situa les pèrdues d’aquest any per sobre dels 150 milions de dòlars. Les pèrdues individuals superen sovint els 30 milions, i segons l’empresa, els robatoris d’aquest tipus d’equips ja es produeixen cada setmana.

L’escorta vigila l’amenaça equivocada

Els investigadors anomenen bump-and-run el truc de l’envestida. Scott Cornell, que investiga robatoris de càrrega des de fa més de 30 anys i presideix TAPA Amèrica, va repassar els dos casos en una entrevista a FreightWaves. La seva conclusió és sorprenentment prosaica: el truc només funciona si el camioner és còmplice.

Un conductor honrat, si envesteixen la seva escorta, s’atura i truca al 911. Un conductor comprat simplement segueix. Fins i tot una escorta policial només protegeix la càrrega dels desconeguts de la carretera, mentre que l’amenaça seu a la cabina. Cornell atribueix els dos segrestos reeixits al mateix error: ningú no havia comprovat bé els conductors abans de confiar-los la mercaderia.

El mateix Cornell adverteix que no s’ha de convertir dos incidents en una tendència nacional. Les envestides es recorden perquè fan soroll. La major part dels diners desapareix d’una altra manera.

Com robar un camió sense aturar-lo

Segons Overhaul, l’engany hi va tenir un paper en el 92 % dels robatoris d’enviaments de tecnologia de gran valor. L’FBI ja va explicar a la primavera com funciona el mètode més discret: el 30 d’abril del 2026, l’agència va publicar un avís sobre els robatoris de càrrega facilitats per mitjans cibernètics.

Imagineu que un estafador entra al correu d’un servei de missatgeria i canvia sense fer soroll l’adreça de la vostra comanda. El missatger no fa res malament: porta el paquet allà on li diuen. Amb els camions passa una cosa molt semblant, en tres passos. Primer, un corredor (l’intermediari que busca camió per a una càrrega) o un transportista rep un correu que sembla d’una empresa coneguda, amb un enllaç sobre un «contracte de transport». L’enllaç instal·la un programa de control remot, i els estafadors llegeixen en silenci què s’envia i quan es recull. Després, fent-se passar per un transportista real, accepten l’encàrrec i posen la seva pròpia adreça de lliurament a la carta de transport.

Després, la càrrega es passa a un altre camió amb un conductor còmplice. L’FBI calcula que els robatoris de càrrega als Estats Units i el Canadà van costar gairebé 725 milions de dòlars el 2025, i que el robatori mitjà es va fer un terç més valuós: els lladres s’han tornat més selectius.

Hi ha, a més, una ironia amarga. Segons el reportatge de NBC, resumit per Hardware Busters, les fonts van assenyalar els documents d’identitat generats amb IA com una manera de posar el còmplice adequat al volant. Una xarxa neuronal dibuixa el carnet que s’endú el maquinari per a xarxes neuronals.

De vegades n’hi ha prou amb menys. Cornell va recordar un cas en què una càrrega tecnològica cara es va lliurar a una petita empresa de hotshot, una d’aquelles que normalment mouen cotxes en un remolc curt. Va acceptar una mercaderia especialitzada sense l’equipament adequat i lluny del seu territori habitual. Un minut amb un cercador ho hauria deixat clar. Ningú no hi va dedicar aquest minut.

Un bitllet d’anada

Els servidors robats rarament apareixen en mercats en línia. El comprador sol estar apalabrat d’abans del robatori. Cornell calcula que sis o set de cada deu càrregues robades als Estats Units surten ara del país. Segons ell, per camuflar una càrrega només cal documentació falsificada. Els televisors robats passen a ser simple «electrònica general» a la carta de transport després d’un transbordament, i amb aquests papers ningú no té ganes de trencar el precinte del remolc per comprovar-ho.

La destinació final sol ser un lloc on Washington ha prohibit la venda de xips avançats. En declaracions a Fortune, David Warrick, vicepresident executiu d’Overhaul, va esmentar la Xina, Rússia i l’Iran i va descriure els grups com a sindicats internacionals que funcionen com grans corporacions. La demanda és real: segons el Financial Times, citat per Fortune, el preu al mercat negre de la targeta de treball RTX 6000 Pro de Nvidia a la Xina es va més que duplicar després de l’inici del 2026.

Qui paga la factura

La pèrdua directa és només una part de la factura. Verisk adverteix que els retards i les aturades poden costar a les empreses diverses vegades el valor dels equips robats. Un centre de dades sense els seus racks no obrirà a temps, i els recanvis no es compren de pressa enmig d’una escassetat de memòria i de xips.

Les xifres s’han de prendre amb pinces. Els 100 milions que citen les fonts de NBC, els 110,6 de Cornell i els 150 d’Overhaul els han comptat persones diferents i en períodes diferents. Els resums públics de l’informe d’Overhaul no mostren quants robatoris hi ha darrere del seu total, i protegir mercaderies és precisament el que ven l’empresa. Tot i així, tothom qui treballa en aquest mercat veu la mateixa direcció.

Les solucions semblen gairebé avorrides. Cornell recomana cartes de transport digitals segures al costat de les de paper, i comprovar què fa normalment un transportista abans d’alliberar la mercaderia: el seu equipament, el seu historial i la seva geografia. L’FBI demana que les empreses confirmin cada sol·licitud d’enviament i de recollida per un canal diferent, perquè un nom o una adreça de correu coneguts no demostren res. I la resposta ha de ser ràpida, perquè la majoria de les càrregues robades surten a l’estranger. «Tot és qüestió de temps», diu Cornell.

Sorra amb logotip

A finals de setembre del 2026, uns lladres es van emportar dos remolcs del recinte de PlusAI a Fremont, Califòrnia, i en un d’ells hi havia el logotip de Nvidia. PlusAI desenvolupa programari per a camions autònoms i, de fet, funciona amb xips de Nvidia. Però els remolcs no en portaven cap. Cadascun duia unes 20.000 lliures de sorra, que l’empresa fa servir perquè els remolcs de prova pesin tant com una càrrega real.

Els lladres van forçar l’entrada, no hi van trobar res de valor i van abandonar els remolcs. Segons Fortune, un amic de la vicepresidenta de l’àrea jurídica de PlusAI els va veure aquell mateix dia davant d’unes oficines de Newark, la ciutat veïna, i en va enviar una foto. «Era la primera vegada», va dir Lauren Kwan, vicepresidenta de màrqueting de l’empresa: a PlusAI mai no havien robat un tractor ni un remolc.

No se sap si el logotip va atraure els lladres. Però si ho va fer, en una història sobre lladres que enganyen tothom, aquest va ser el cas estrany en què els lladres es van deixar enganyar.